dimarts, 3 de gener del 2006

Morrissey al cava

oh Morrissey, en vós tinc tota la confiança.
em retrec d'haver-vos oblidat per un temps,
i prometo no tornar-ho a fer,
car la vostra veu,
les vostres melodies
i la vostra força combativa,
fan revifar-me esperit i ànima.
***
no hi sóc tota, només a mitjes. la mitja part estudiantil lluita durament per aconseguir estar asseguda i concentrada més de mitja hora seguida. ahir es va aconseguir més o menys, a una biblioteca popular, on vaig constatar i patir la vengança de la calefacció: no n'hi havia i em vaig pelar de fred!
avui em quedo a casa amb la meva estimadíssima bata i si la cosa no fructifica demà tornaré a la biblioteca amb més roba d'abric (el fred és per a la conservació dels llibres? o per a que la gent no s'estigui tota la tarda ocupant les cadires públiques?)
voldria saber perquè estudiar em crea tanta angoixa, i més ara que faig una cosa que m'agrada. no tinc força de voluntat i se'm fa dur, tot i estar conscienciada i suposadament tenir moltes ganes de fer-ho.
he decidit experimentar el mètode esforç + recompensa. ahir, després de les tres horetes de biblioteca va tocar cine i la peli "manuale d'amore", molt recomanable. vaig riure molt més del que he rigut (gairebé) mai al cinema i vaig plorar quatre llagrimons gruixuts cap al final. es pot demanar més d'una peli?
per altra banda, estic posposant el tema córrer fins que arribin les rebaixes, que amb l'equip actual no aniria ni decent ni conjuntada, ni correctament cronometrada (tema bàsic en aquest programa que seguiré).
i per una altra banda, tinc un subidón endorfínic d'amistat. aquests dies he contactat amb amistats de les que feia anys que no tenia notícies i ha estat emocionant! una amiga ha tingut el segon fill! un amic s'ha separat, això em sap greu, però tinc moltes ganes de veure'l, he comptat que ja fa 12 anys que ens coneixem i li tinc moltíssim apreci. el fet de ressucitar amistats és molt bonic, veure que es manté el bon rotllo i els bons records i que ningú (i ara!) aprofita per a fer retrets. cosa que em ratifica que ni la l. era bona amiga ni jo haig de sentir cap remordiment per haver decidit deixar de ser-ne d'ella.
i per darrera banda, tinc ja tres ampolles de cava -del dolent- a casa, acumulades de les tres darreres temporades nadalenques. dubto que això li afegeixi qualitat a la més antiga. he recopilat un munt de receptes amb cava, i el dia de reis experimentaré un menú, amb corona inclosa, que sóc la reina de casa meva! (jojojo).

Comments:
Hi ha certa fatalitat en la preparació dels exàmens. Sembla l'exercici de abocar-se a la vora d'un precipici; acostar-s'hi tant com es pugui, però sense caure. Doncs es tracta de postposar l'estudi, distreure's i perdre el temps vagarejant pels núvols i badant, fins que el temps es tira a sobre i t'entra l'emergència desesperada del "suspenc segur".

Encara recordo les meves marathons d'estudi de 15 dies per memoritzar 1500 planes plenes de llistes amb noms extranys, dibuixos tridimensionals plens de accidents amb nom propi i taules plenes de característiques semblants però subtilment diferents. Eren exàmens finals i orals, que era com ens examinàven a la prehistòria de la que vinc. I dels 15 dies, en passava 14 veient cul·lebrons a la tele, passant hores a la porta de la biblioteca fumant, o al bar descansant, llegint llibres aliens a la matèria que se'm quedàven enganxats a les mans, comptant les voltes de la roba a la rentadora de la veïna, trucant a parents i amics que feia anys que no trucava, endreçant i perforant fulls de paper un cop i un altre.
El día 15 era el del pànic. Cafè en vena i histèria col·lectiva amb la meva amiga de la carrera. Jo et pregunto i tu em preguntes. Llàstima que feiem cursos diferents.

Però al final sempre ens en sortíem.

Tú també. N'estic segura.
Espero que em convidis a tastar la cuina al cava per celebrar-ho.
 
Els examens! quin horror! Em passava setmanes tancat a casa estudiant per després anar a l'examen i no entendre res! La desesperació i les poques ganes d'estudiar feien que parlés amb els companys de pis mil hores sobre temes absurds i repetitius, mirava qualsevol cosa de la tele (la desesperació un any fou tal que vaig veure gran hermano! ecs!) i sempre acabava dient mil vegades la frase "deixo la carrera i em faig actor porno!"

Al final els examens s'acaben aprovant! i ara ja no n'he de fer més!!! ànims i forcetes! ja veuràs com te'n sortiràs be!
 
gràcies pels ànims xurri i bellosoli, però sincerament i tal com sóc de vaga, jo no necessito ànims sino canya... ai..!!!!!
 
Hanna,
Don't worry. Els examens son la gran llosa per tothom, per qualsevol persona que estudia i també pels que no s'han d'examinar. Només has de veure que passem examens des de que neixem: nen, t'has portat bé aquest any? Si no, els reis no et portaran rés!
Toma ya! Primer test seriós a la vida d'un infant. Sacré coeur!

Continuem a la guarderia, quan els profes omplen més de 10 folis cada trimestre dient com es comporta el teu fill/a i els progressos que ha aconseguit (ep!!, que només és una guarderia no un tribunal d'oposicions!!).
Seguim per l'institut, les proves d'accès a la Uni, desprès la Facul, més tard la feina, desprès la teva parella que cada mes t'examina per veure si has complert o no la teva part de tracte que vas segellar devant del jutge (compartir tasques de la llar, estimació, comprensió, fidelitat, etc, etc, etc, etc,i finalment quan et donen l'extremaunció (quina creu!!, mai millor dit). Mogollón d'examens, proves i tests.
Però la millor prova de totes, la més encarnissadora i la més arrogant és la anomenada "´comprovació mensual dels teus progressos al teu lloc de treball". Uaggggg!!!
Existeix la terra on ningú evalui a ningú?
Per això, aprofita ara que pots i si et ve de gust una peli romàntica-lacrimògena, doncs,... endevant que fa baixada!

Hanna, lo del menjar de cava ha de sortir-te bé, a la força. No poso en dubte les teves arts de cuinera coronada "ad-hoc" pel tortell de reis, però el bon cava es fa notar a qualsevol plat que preparis. L'únic problema és que envelleix amb els anys, al contrari que els vins, i en pocs anys acaba per perdre la xispa i les bombolles, tal com ens passa a les persones a mida que anem acumulant anys (sí, encara que no ho sembli, ens passa a tots!!).
Filosofia barata que no falti..., perque la reentré del 9 de gener serà dura, molt dura...
 
Hanna, jo faré un comentari curt! Als exàmens, canya! Ja se sap que ens consta concentrar-nos. Prova de fer tiradetes curtes (mitja horeta) i descansa deu/quinze minuts. Al descans, mentre facis alguna altra cosa no gaire seriosa, repassa mentalemnt de què anava la cosa. I t'hi tornes a posar. Canya! I el dinar de Reis serà boníssim!!!
PS. Estic bastant com tu amb els exàmens, però canya!
 
kanya, kanya, kanya!!!

A ESTUDIAR!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
 
ostres, ostres trinity, gràcies per la parrafada, tens rao amb tot el que dius... (menys el darrer que la meva rentré ja va ser dilluns)
gràcies albert, estic en ple proces i poc a poc vaig fent!
xurrri, a sus ordenes!!!
 
Hi ha un llum que no s'apagui mai.
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?