dimarts, 24 de gener del 2006

m'han captat i m'he deixat

la campanya de captació de fidels dels de tropicana es mereix el meu més sincer reconeixement.
estic absolutament entregada a la causa tropicana, i en uns mesos més poden fins i tot arribar a aconseguir convertir-me en fanàtica del multifrutas, que és l'unic que no m'agrada, per ara.
.
el tema va així: en primer lloc, van crear el meu suc preferit de tots els temps, i molt per damunt de cap altre. el mític i ara enyorat ruby breakfast. combinació de taronja i aranja, i amb la garantia de qualitat marca de la casa (sense sucre afegit, no prové de concentrat, vitamines no se quantes i bon gust).
després, inesperadament, el ruby breakfast va desaparèixer del condis.
una sinistrament ensinistrada caixera fins i tot em va dir que mai havia existit.
tot i l'enorme frustració, vaig mantenir-me fidel. conformada amb el suc de taronja normal, que duia un llibret de regal (dietes i salut).
en un parell de setmanes la sinistra ensinistrada va passar al nivell 2: em va fer saber que el ruby breakfast l'havien enretirat per manca de demanda. quin subidon. no només havia escollit un producte bo, sinó que a més, era minoritari i poc valorat per la resta de gent.
i el de taronja sanguina, que hauria estat l'alternativa lògica i favorita, tampoc el tenien per les mateixes raons que el ruby b.
absolutament comprensiva, donades tals revelacions, vaig acceptar sense problemes l'entrada estable i regular del suc de taronja normal a la meva vida, reforçada amb un nou regalet: gots per a prendre el doble de suc d'una dosi. ben monos, per cert. em van reconfortar la pena i van ajudar-me a superar la manca del ruby b.
no crec que esperessin de mi que escullís els altres dos mantinguts: aronja sola (molt demanar) o el multifrutas (seria un insult). he anat al grà, he escollit un producte de masses, i em mantinc fidel a la marca. panxa amunt i deixant-me fer pessigolles.
la fe només va trontollar una nit, un divendres que em vaig empassar una tifa de peli anomenada "infiel" amb l'encantadora diane lane i el pudent d'en richard gere que feia de sant marit cornut. doncs resultava que la familia lane-gere esmorzava amb tropicana. no me'n vaig saber avenir, i tot investigant vaig descobrir que és una multinacional amb totes les lletres. forma part de pepsico. no és pas la marca d'una empresa familiar del segrià amb un fill amb màster. però ni així. la diane lane és dins la meva llista d'escollides i a més s'ho feia amb l'olivier martínez i tenia una casa molt mona i anava vestida impecablement casual. golàs dels tropicana. fet per mi, vestida de la marca de cap a peus i en propia porta, i celebrat amb l'equip contrari, ara el meu.
moro d'impaciència de saber quan i si mai arribaràn el de taronja light, el casolà, el taronja + pinya, el taronja + pinya + maduixa i etc.
però no sé pas què seria capaç de fer per a que tornes el ruby breakfast. potser acceptaria que fos de consum massiu. s'ho mereix.
*
s'accepten sponsors. condicions a negociar.

Comments:
Jo de tropicana només n'he comprat una vegada i perquè em regalaven un got. He estat més aviat de granini. Ara, però, m'he comprat una mini primer d'aquestes i em dedico a triturar la fruita i fer-me els meus propis batuts! sense massa criteri hi poso poma, taronja, plàtan, maduixes i llet i ben bo que queda! (be, almenys pel meu gust). Pot ser una bona alternativa a la multinacional de Tropicana!
 
Doncs jo soc poc de sucs, excepte quan m'agafa una mania d'aquestes meves i durant 1 mes cada matí tarda i nit expremo taronges i me les bec compulsivament.
Els sucs "de llauna" els tinc íntimament catalogats com a font descontrolada de sucres traïdors i poc disfrutat (especialment el granini, que de tan saturat de sucre gairebé veus els cristalls flotant ampolla avall), així que no en gasto... ho sento, igual és per culpa de gent com jo que et descataloguen el ruby breakfast. Sorry.
 
bellosoli, tu tens més personalitat i un got de regal no et condiciona com a mi! sobre els batuts, aquest era un dels meus projectes del 2006... ai... roman en estat latent, per ara..
ja m'ho diu la meva mare xurri, que faci servir l'expremedor i oblidi tot aquesta història, però no suporto haver de netejar un expremedor ple de restes de cítrics. nfi.
 
Escolta'm Hanna B. jo no t'he donat permís perque publiquis una foto meva...........quina barra.
 
casu'm torosalvaje! l'altre dia a la boite no deies el mateix! no hi ha qui t'entengui...
trobo que el tamburet portàtil et dona un toc entendridor :)
 
Jo estic acostumat que quan descobreixo un nou producte que m'agrada, al cap d'unes setmanes desapareix inexplicablement. A dalt de la llista: una salsa sudafricana que es diu Mama Africa que venien durant un parell de setmanes al Corte Inglés.
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?