dissabte, 21 de gener del 2006

manies? jo?

ui, la xurri, no sap el que ha fet! em demana que posi una llista de cinc manies o hàbits estranys!
cinc?
per començar, no sóc (tant) maniàtica, però tinc (tantes!) manies. i aquest blog n'és i en serà testimoni. ara no en caldrà fer repàs, quina mandra.
el tema manies m'és proper i mutant. acostumo a patir manies temporals, que es formen com petites tempestes i m'ofusquen un parell de dies. després surt el sol i ja les supero i oblido. així que si ara en poso cinc potser d'aquí a quatre dies en tindré cinc de diferents, i tal i tal i tal.
n'hi ha de més permanents, com escoltar un mateix disc indefinidament, per a desesper dels veins, suposo; i també certes manies amb el menjar o certs menjars...
però em ve més de gust fer públics certs rituals maniàtics que desenvolupo, per a gràcia de mi mateixa, que sóc la única testimoni que pot assegurar que són certs i reals i talment com aquí els explico.
com que estic plasta-total fins i tot m'enrotllo amb antecedents i coses que no calien:

- ritual boranoshe.
antecedents semàntics i ritual precedent: el boranoshe és un terme que com s'evidencia, és fruit de la barreja de dir bonanit (que molts pronunciem boranit) i buenas noches (que molts pronuncien buenanoshe). la meva germana i jo, inventores del terme, dormiem juntes i ambdues teniem la mania de ser la darrera en dir boranoshe, amb tota la competitivitat que això pot comportar, i que acostumava a concloure amb la meva germana roncant feliç i amb mi desvetllada infeliç.
el meu ritual boranoshe actual difereix considerablement, i s'inicia un cop decidit que vaig a dormir (complexa i delicada decisió que s'acostuma a allargar dramàticament): vaig a la cuina, bec aigua, tanco el llum i la porta, i m'encamino cap a la meva habitació amb la casa a les fosques. és una mania-exercici de valentia i autosuficiència. uns sis o set segons de foscor i valor.

- ritual peus.
no té antecedents familiars. consisteix en una pedicure completa: peus en remull amb sals i olis, exfoliació, ungüents, ungles tallades, netes i polides, i pintaungles. em dóna una satisfacció inconmensurable. haig de dir que aquest ritual a l'hivern es ralenteix, i a l'estiu s'activa.

- ritual esmorzar en cap de setmana.
tampoc té antecedents familiars. consisteix en esmorzar una llesca dolça (mantega i melmelada) i una de salada (pa amb tomàquet i pernil i formatge normalment) i prendre un te acompanyat d'alguna galeteta i xocolata, i el suc de taronja en copa. i escollir meticulosament la banda sonora que l'acompanya.

- ritual plantes.
dissabte o diumenge, després d'esmorzar, trasllado totes les plantes d'interior al balcó, omplo garrafes d'aigua tèbia amb una mica de fertilitzant i les vaig regant totes, les de fora i les de dins. després, si fa solet, les de dins es passen una estona prenent-lo. i em consta que riuen i disfruten molt totes juntes allà. crec que xerren (de mi, esclar). el ritual culmina en llargues estones d'observació hipnòtica i ufana.

i suposo que tinc més rituals però si en poso un cinquè no quedaria lloc per a les manies, i en tinc tantes que les haig de resumir en una, que és la que avui s'imposa per damunt de cap altra:

- mania: les perilles (en homes, és clar. no he vist mai cap dona duent perilla, cosa que ens honra, la veritat sigui dita)

imatge d'insectes, un dels més vicis visuals favorits (únicament en pintura). aquests tan bonics es poden adquirir pel mòdic preu de 45$ a la meravellosa pàgina panteek.com
.
sóc total, increïble i perversament cotilla, i voldria assabentar-me de les peculiaritats, manies o rituals d'en luc, l'egotista -si els babis li permeten-, l'albert, en corint, de qualsevol captaire moral (que em temo que no cauràn, però per demanar..) i de tot altri a qui li vingui de gust fer dels seus vicis privats, virtuts públiques.

Comments:
Carai, comparat amb les meves maníes queixoses, les teves son d'alló mes constructiu -perilles apart. Jo les tolero les perilles, fin i tot m'agraden en segons quí, si son curtetes - res de "xivos"- i si estan cuidades suficientment.

Veig un parell de rituals completament exportables: la pedicura rutinaria (quin bon hábit i quin gust) i mimar les plantes amb tants miraments. Segur que et vetllen pel passadís quan vas a dormir. Les meves segur que ploren clorofil·la cada cop que em veuen. L'esmorzar sona deliciós, però utòpic pel dia a dia.

Ja li has pasat a 4 més? o no vols fer-te enemics?
 
ja està xurri, he posat una llisteta! és llaminer, això de voler saber de vicis d'altri ;)
sobre els peus i les plantes, jo crec que canalitzo els instints maternals en aquest tipus de coses.. :)
 
això del ritual bonanit jo tb el tenia amb mon germà però al contrari. Jo li deia bonanit i no s'ho parava de dir fins que ell no em digués bonanit a mi, cosa que li costava de fer!

Això dels rituals de la penicura i de l'esmorzar em sembla massa feina per mi! I sobre les perilles... no les odio pas, és més, n'he portat tres o quatre cops (períodes de 2 setmanes com a molt). Però no està feta per mi. No m'agrada afaitar-me i no ho faig sovint.
 
Després d'uns quants dies sense ordinador, fet! Encara que això dels peus....
 
Una de les meves manies només s'activa en les èpoques en
 
Ups...obvieu el comentari anterior:

Una de les meves manies només s'activa en les èpoques en que he viscut sol: comprovar obsessivament, repetides vegades, que el gas estigui tancat. És mig mania, mig realisme: em sé perfectament capaç de volar dos o tres blocs (de pisos)
 
Mmmm... A causa d'una sobredosi de vida al món real no trobi el moment d'actualitzar el meu bloguet. Però prometo que faré l'esforç d'escriure sobre les meves manies. Gràcies per pensar en mi.
 
Prometo parlar de les meues manies. N'avanço una de constant: llegir el diari del darrere cap al davant.
 
merci albert! el tema peus ha aixecat polseguera... les meves germanes m'han escarnit força (tenen fobia als peus totes dues).
xz, el tema gas és comprensible, amb les coses que passen..! merci per comentar-ho, però m'he quedat poc satisfeta amb una sola mania...
senyor luc! se'l saluda! quedo a la espera de les teves manies..
i corint, merci també per acceptar el joc :) coincideixo amb el tema de llegir el diari!
 
Bé tinc que dirte que el tema esmorzar cap de setmana es clavat al meu. Sempre cau una torrada amb "nutella" ( millor que la nocilla).
Tema mosquit idem. Soc capaç a les 3 de la nit, organitzar una guerra en la meva habitació, l únic final posible,es mosquit mort.
Amb els meus germans vaig tindre una temporada de "buenas noches John Boy" "buenas noches mamá"."buenas noches john Boy " "buenas noches papa"....(aixó durava uns 7 o 8 minuts)va ser molt dur.
Frase: "quien esté libre de pecado que tire la primera piedra".
 
Nice site!
[url=http://uwtnbvuh.com/mgcb/mhvy.html]My homepage[/url] | [url=http://ymyfhiej.com/firv/mnte.html]Cool site[/url]
 
Thank you!
My homepage | Please visit
 
Well done!
http://uwtnbvuh.com/mgcb/mhvy.html | http://jcasgmqc.com/ukvt/rrfb.html
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?