dimarts, 10 de gener del 2006

la nit dels pijames vivents

avui em volia donar la tarda de descans, per desconnectar una mica de la monotonia estudiantil, però finalment faig marxa enrere. estic febril i plou i fa fred, no és el dia perfecte per anar de rebaixes. s'aplaça, en principi una setmana, la cacera d'un abric, unes botes, un xandall, un pijama (o dos), una bata, uns texans ni arrapats ni amples i algun jersei que valgui la pena i que no faci boles a la setmana de dur-lo.
a la feina, segueix el ritme irregular. o en tinc moltíssima o en tinc poquíssima, no hi ha mai un terme mig. avui és dia d'actualitzar les descripcions tècniques -de maquinaria- amb noves fotos, nous textos i nous formats i tal. una tasca que si es fa eficientment costa un parell d'hores i si es fa lentament en costa cinc, que coincideix amb el meu horari laboral. doncs seràn cinc, que plou i tinc unes dècimes.
avui estic ofuscada amb dues grans manies, a saber:
als dissenyadors de pijames i el seu mal gust.
als productors/directors/actors/promotors de pelis de por/terror/thriller.
als primers, els demanaria menys creativitat (?¿) i més funcionalitat, amb exemples:
han desaparescut del mercat els pantalons de pijama amb puny als turmells. es veu que estan passats de moda (dependenta dixit). es veu que la moda serà dormir incòmodament, pregunto jo, que no puc dormir amb uns pantalons que s'arronsen cama amunt, perquè em refredo i ho manifesto estornudant un mínim de 10 vegades seguides en quant es produeix el maleit moviment. tampoc puc dormir embolicant un mitjó per fora del pantaló, farcit d'un gruix de tela que doni tres voltes al meu turmell amb el resultat d'una pilota de rugby a cada cama. i el mateix amb una jaqueteta de botons, que s'aixequi i em deixi els ronyons desprotegits. i unes mànigues que facin el mateix moviment rebel.
ah, i un teixit corresponent a l'estació actual (hivern)? desconegut. a les cases d'avui en dia no fa fred, amb la calefacció (dependenta dixit).
passant al cantó estètic, no sé què fumen o beuen per aribar a fer el que fan: excès de color, de dibuix, d'estampat, de detallets. quan no són ossets i cors i estrelletes i floretes són big bangs amb tot detall del moment de l'explosió, ratlles presidiàries per aconseguir l'insomni immediat, o quadres estil abric dels gossets de la reina d'anglaterra. el color llis? desconegut.
pel que sigui, el sector pijama està infestat de dissenyadors delirants. tant els que són de la nova fornada tipus anem per casa a l'oriental, com els de tota la vida, que s'han vist empelits no se sap com cap al disseny del pitjor gust mai vist.
estic a la cerca del pijama perfecte i no hi ha manera, perquè no existeix.
ara vaig a per la gent que es guanya la vida fent pel.lícules de por. m'agradaria saber si es plantegen qüestions elementals tals com: com? per què? a qui? especialment perquè.
per espantar gent? sàpiguen que és una motivació molt infantil.
per donar idees a la gent avorrida amb tendències psicòpates? sàpiguen que és una motivació molt perversa.
per tornar paranoiques les pobres noies que viuen soles i que en fer zapping es troben amb la pantalla plena de dimonis d'ulls vermells, cossos de dones de la seva edat mortes i torturades? sàpiguen que és una motivació molt misògina.
per traumatitzar nens que miren la tv sense el control dels seus pares? sàpiguen que és una motivació molt cruel.
no puc suportar el mercantilisme insensible que ens envolta en el tema oci i entreteniment. sang, violència, odi, misogínia i etc. i que les televisions nacionals, com la nostra, programin aquesta mena d'infectes pel.lícules m'acaba de deprimir del tot.
me'n torno a la feina.

Comments:
m'agradaria ajudar-te amb el tema pijames però és que he d'admetre que no me n'he comprat mai cap! El fet és que amb els vells i passats de moda que em va comprar ma mare o m'han anat regalant fa mil anys ja en faig prou. Jo tiro del recurs de la manta o el nòrdic per combàtre el fred: a més fred més mantes. El dels peus és molt desagradable quan es desatrapa la manta i surt el peu cap a fora i es comença a escolar la rasca! horrible! però és q no puc dormir amb mitjons... manies.

Sobre els de les pelis de por... jo les defenso pel fet que és la típica pel·lícula que va de fàbula quan no es vol pensar durant un parell d'hores en el que ens turmenta. Estar acollonit ajuda a mantenir la ment en blanc. Ara, això si, m'agraden les de por i no les de sang i fetge.

Cuida't la febre i ànims amb l'estudi!!!
 
Adooooro els pijames, especialment els de colorins i els orientals. Camisons blancs bordats, camisons de cotó estampats, camisons sofis (sempre que no duguin puntes: no ho soporto), pantalons amples amb samarretes de tirants , samarretes de maniga llarga ambd pantalons a joc (llisos o a ratlles). Tot m'agrada. I reconec que pot ser incòmode. Pero m'agrada. M'encanta.

Respecte a les pelis de por, crec que fa mes de 20 anys que he aconseguit no veure'n cap. Completament d'acord que FAN POR, MOLTA POR. Només de sentir-les a través de l'envà si un veí es passa amb el volum ja em venen ganes d'amagar-me sota el sofà i trucar el 092... quan veig adolescents que s'ho miren (especialment les de gore) encantats de la vida penso que no pot ser bo, aquesta societat està malalta.
Peücs i manteta i infusions. Cuida't
 
Jo també estic febril, ara ja des de fa cinc dies. Ara el refredat se m'ha passat al nas (no puc anar enlloc sense un family pack de mocadors); sol ser l'última fase. D'aquí a 10 dies estaré bé. No tinc gaire experiència amb el tema pijames; fa segles que no en compro. Els que m'han regalat són mitjanament acceptables a nivell estètic però també són tan incòmodes com els teus. Jo afigiria que una butxaca al pantaló a la jaqueta també pot ser molt útil.
 
Espero que les dècimes no hagin anat a més.
Pijames: jo com bellosoli, on hi hagi un bon nòrdic... Com a molt, per estar per casa i si tinc molt de fred accedeixo a dormir amb la part de dalt, però els pantalons fóra. Però haurien de matar a qui fa pijames amb ossets i conillets per a dones fetes i dretes com nosaltres.

Les pelis de por són per veure acompanyades per amics i riure's de la por que provoquen. Encara recordo una sessió mítica a casa d'un amic en que vam acabar tirant-li crispetes a la cara a la noia de la Bruja de Blair en plan "deja de gritar, pesadaaaaaa"
 
No entendí un coño, es que no hablo catalán, pero traté, traté, que no digan que no intenté...
 
moltes gràcies, m'heu donat respostes molt útils!! ja he fet l'exàmen d'estadística però podria aprofitar-les per fer una distribució bidimensional amb les variables pijama i pelis de terror.
em sorpren que segueixi la tendència clàssica de que ells no comprin pijames..!!
envejo sanament la xurri, que disfruta dels pijames de tots els dissenys, i la ego, que no en necessita!!! ai, si jo pogués!!!!
 
aiii!!! estadística?? quin pal d'assignatura!! jo vaig treure un 4 de probabilitat i estadística i la vaig compensar i adéu! quin horror!
 
uuuuf, estadística!!! jo la vaig arrossegar tota la carrera :-/
 
apa, veig que l'estadística fa més por que els thrillers!! doncs jo aquest any gràcies a la senyoreta, crec que aconseguiré superar el trauma (ejem, crec.)
 
Jajaja
he de dir-vos a tu i a Xurri que ahir a la tarda em vaig comprar un pijama motivada pel cuquet que heu despertat en mi, segurament no de manera inconscient en absolut, perquè hi vaig anar expressament, a la botiga en què tenen coses xules... però segui tenint responsabilitat. En fin, vaig tornar amb un pijama fi, com de vellut, amb ratlles i dos gossos al davant, però tipus modern (de fet a primer cop d'ull semblen vaques...). Color blavós, ostres, a més color que no uso mai en roba "externa". En finn, jo crec que m'he despertat de més bon humor. Suggerència respecte dels camals oberts: potser encara queden xandalls que els porten amb gomes al final, i podrien ser bons substituts d'un pijama.
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?