Hanna B - que no sap on és i d'això tracta-

he passat un dia a casa fent bondat: mocador al coll, mitjons gruixuts, llimonada amb mel, pol.liol, brou, taronja en suc-rondanxes-i-grills.

la febre, acollonida davant tal desplegament d'efectius, s'ha enretirat onejant la bandera blanca.
ara estic simplement refredada i amb un petit mal de cap. suposo que encara no seria adient passejar-me pels transports públics tot estornudant, intueixo que el pervers virus encara té poder per transmetre's a altres cossos innocents. afortunadament i per al bé de la ciutadania en general, avui ningú tindrà la desgràcia de compartir amb mi estretors al metro ni al bus. sóc a la feina i al migdia tornaré a casa -caminant: 12 minuts- per dinar i seguir amb el ritual estudiantil ahir febrilment inaugurat.
anit em vaig enganxar al programa karakia, programa del 33 que disfruto, val la pena dir-ho. només em molesta un xic el to materno-didàctic de la locutora, m'agradaria que els programes de cuina en general fóssin una mica més d'adult a adult. no pot ser que sempre ens estiguin tractant d'infants principiants quan molts de nosaltres (eh?) sabem cuinar i fer brous i no cal que el cuiner en qüestió vagi dient "podeu provar de fer-ho a casa, és fàcil!". centrant-me en el karakia, això per sort no passa, ja que cuina gent diversa, maravellosament amateur, de paisos diversos, i m'agrada veure com ho fan. en general, actuen força caòticament, de la manera que es cuina quan fas plats que et saps de memòria, i l'ordre i la quantitat no cal que siguin precisos ni fixes. ahir, encantadores totes les senyores i el jove lituans que van sortir. sopes i patates i remolatxa i llavors de rosella: tot molt evocador.
estic intentant cuinar a l'estil de la meva mare, es a dir, senzill i sa, que no és la meva tendència en absolute, però ja em va sortint, tenint en compte que cuinar ha de ser una activitat ràpida i funcional en dies d'estudi. així que estic fent menus de l'estil mongeta tendra bullida i bistec a la planxa. serà la contenció, serà la gula, però estic desesperada per fer mandonguilles o estofat o fideus a la cassola. com que no tinc temps per anar al mercat i aconseguir els ingredients necessaris, em reprimeixo mentre com ara, salivejo.

ara, dissabte caurà un plat xup xup, que no vull seguir somniant-hi com una carpanta.
notícia de darrera hora: sembla que el david i la kasio han pres una decisió concreta sobre el lloc on la baby akane treurà el cap: barcelona. serà catalana, ja li estic comprant una mini barretina..!!!