dilluns, 30 de gener del 2006

arreveure paperots!

doncs això. ja he acabat. ja no podia més. ja començava a patir gran nombre de simptomes crònics psicosomàtics com ara: insomni, malsons, taquicàrdies, arritmies, angoixa, tensió mandibular, migranya aguda, mal humor, nàusees, mal de panxa, i altres.
no em sento orgullosa de la quantitat ni la qualitat dedicada a l'estudi, però m'arrambo i adhereixo a la justificació de que feia 15 anys que no estudiava.
no havia passat mai tants dies clausurada a casa. sent com sóc de casolana tinc una angoixa claustrofòbica que no puc mes! aire! carrer! gent! fred! pluja! bars! fum! cubates!
ara tinc set tardes per a fer coses: tallar cabells, dentista, rebaixes si queda alguna cosa que no sigui la talla 48, sopar amb el david i la kazuyo, i dijous fer la maleta...!!!!! divendres me'n vaig als madrids. trobada de les tres germanes i dels dos cunyats, la única pretensió destroyer és la de jalar. sortir i beure no que tenim la germana mitjana de 14 setmanes. museus o el que sigui si, i botigues, i tapeo, i xerrameca i desconecting. visca!!!!!

Comments:
Ei! enhorabona doncs! el descans que queda després d'acabar els examens és brutal! ara descansa i gaudeix d'uns quants dies de relax! Que vagin be les rebaixes, els cubats, el fum i el viatge!

Per cert! els apunts de la imatge són els teus? si és així felicitats per la lletra! Mai no he entés com les noies podeu tenir una lletra tan bona i jo una lletra tan penosa...
 
enhorabuena- ahora toca quemarlos o archivarlos hasta la próxima vida!!
 
Han trucat els veïns dels baixos preguntant qué eren aquells papers escrits que volaven i han caigut al seu pati...
 
bueno, eso de la letra bonita para las chicas.......tiene sus excepciones :-P
 
home! tinc lletra d'elefanta miop, però agraeixo el compliment :)
quemarlos no b-on! ni llençar-los xurri... que jo ho guardo tot! i a més queda pendent la nota....!! (ai)
 
Vagi bé per los madriles. I com has estat una noia estudiosa, demana, que tindràs premi...
 
Que res no t'aturi aquests dies(i que t'acompanyi)
 
gràcies albert i pere! demano jalar sense moderació i no engreixar-me! i si es compleix seria la repera!
per cert no sé en què estaria pensant quan vaig escriure que tenia set tardes lliures... en realitat son dues!! ahir tarda em van abduir a la feina i divendres tarda toca agafar un avió i ja no conta...
 
Va, que quan ja hagis de deixar de fer exàmens per sempre, els acabaràs enyorant, de segur!
 
gràcies per la visita sr. niqmad!
si en 15 anys no els he trobat a faltar, jo diria que gaire addicció no en puc tenir... ;)
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?