dimarts, 6 de desembre del 2005
petita gran mania I: el macarni
he dubtat curtament entre seguir amb un petit gran plaer o començar amb una petita gran mania. per allò de la meva fixació amb la lassanya, considero que haig d'alternar. i continuar amb un plaer acabaria restant valor a l'ídem de pura empalagosia (sona bonica la paraula, tant si existeix com si no!).
per tant, enceto el capítol I de les petites grans manies amb l'honorable sir paul mccartney en primeríssim primer lloc.
és una incompatibilitat complexa la que patim sir paul i jo. bàsicament melòdica, però també hi ha aquell posat, aquella actitut i aquell aspecte físic que em repel.len sense remei.
és una incompatibilitat complexa la que patim sir paul i jo. bàsicament melòdica, però també hi ha aquell posat, aquella actitut i aquell aspecte físic que em repel.len sense remei.
per a mi ell és el rei dels brightons musicals, a gran distància d'en dyango i d'en jaime urrutia, sense oblidar uns tals "el divo", que quan tinc la mala sort de patir-los aprofiten per escalar oposicions a brighton a un ritme trepidant. de fet ara caldria afegir als mocedades, però no segueixo que el protagonista és en paul mcc.
tinc molt clar que aquesta petita gran mania I és poc popular, només cal mirar la fortuna i la fama del sir mccartney per veure que té milions de seguidors pels móns de déu. tenir filies i fòbies poc populars entraria dins la personalitat amorfa però peculiar que pretenc que tinc.
tinc molt clar que aquesta petita gran mania I és poc popular, només cal mirar la fortuna i la fama del sir mccartney per veure que té milions de seguidors pels móns de déu. tenir filies i fòbies poc populars entraria dins la personalitat amorfa però peculiar que pretenc que tinc.
com que no em vull recrear en aquesta mania, que no és a la persona, que desconec i no pretenc conéixer, sino al personatge que conec i en el que no pretenc aprofundir. no em vull recrear, repeteixo i no vaig pet, perquè avui ha estat i continua sent un festiu d'allò més plaent i no em vull fer mala sang, i per altra banda, criticar una persona més de cinc minuts em fa sentir culpable i m'atrofia les neurones.
l'excepció que confirma la regla amb la mania al macarni són els cinc primers segons de "no more lonely nights". m'agraden. només els cinc primers segons. al segon sis recordo perquè el considero un brighton i s'acaba l'encanteri.
# posted by Hanna B : 6:14 p. m.
Comments:
<< Home
com a beatle m'agrada prou, com a solista no tant... però realment els darrers anys em sembla que ha perdut els papers per convertir-se en un personatge més del mon del cutrerio del famoseo. Això si, uns quants graons per sobre de na Pantoja i companyia, però cutre de totes formes. Estic d'acord amb tu... és un Brighton!
Jo no soporto la seva cara de ninu de ventríloc (es diu així ventrílocuo?).
Sembla que ha de dur una mà a l'esquena que el belluga i una persona darrera parlant sense bellugar els llavis.
Estic segura a més que el macarni s'ha fet la cirurgía estètica en diverses ocasions i amb escassa fortuna, perque la seva cara es d'allò més artificial.
Músicalment em sembla nyonyu i cursilón, a més de brighton en el sentit que li apliques. I crec que el seu més gran mèrit va ser casar-se amb la nena kodak, braguetasu que l'ha fet sir. Distinció que, d'altre banda, es d'alló més Brihgton.
Resumint: ecs.
Sembla que ha de dur una mà a l'esquena que el belluga i una persona darrera parlant sense bellugar els llavis.
Estic segura a més que el macarni s'ha fet la cirurgía estètica en diverses ocasions i amb escassa fortuna, perque la seva cara es d'allò més artificial.
Músicalment em sembla nyonyu i cursilón, a més de brighton en el sentit que li apliques. I crec que el seu més gran mèrit va ser casar-se amb la nena kodak, braguetasu que l'ha fet sir. Distinció que, d'altre banda, es d'alló més Brihgton.
Resumint: ecs.
paraula de beatle, jo és que sóc de la branca lennon. aquesta que dius la desconec i prefereixo romandre en la ignorància, si no et molesta... :)
bellosoli, veig que vas camí de la llum, jejje!
xurri, siii! quan mou el cap amunt i avall i la cama alhora, com un nino!! ;) i operat està segur, per més inri! total ha trobat una joveneta disposada, grrrrr... apa que la trobaria sense un duro..!
la cançó que m'obliga a sortir de la dutxa per canviar d'emisora perquè NO LA SUPORTO es "my brave face" ekkkkssssssss!!! horripilanttt!
bellosoli, veig que vas camí de la llum, jejje!
xurri, siii! quan mou el cap amunt i avall i la cama alhora, com un nino!! ;) i operat està segur, per més inri! total ha trobat una joveneta disposada, grrrrr... apa que la trobaria sense un duro..!
la cançó que m'obliga a sortir de la dutxa per canviar d'emisora perquè NO LA SUPORTO es "my brave face" ekkkkssssssss!!! horripilanttt!
Que significa idealizar?
Potser massa gent l´ idealizat,
Potser ell no te cap culpa del pés de la responsabilitat que li ha tocat viure. Després de la mort d´en Lennon, s quedat sol per portar un pes sobre l esquena massa gran.
Aunque ara en Ringo, abans defrenestrat com a baterista. Avui es admirat per tot el mundillo baterístic.
Pero tornant al m.c.
Que esperaba la gent... que fos un beatle (com un lubrificante 6 en 1 )?
D acord amb la Xurri, que agafi una mica de 6 en 1, i s el posi a la cara, per hidratar-la. I a les juntes perque no grinyoli.
ñiñc ñiñc.
Potser massa gent l´ idealizat,
Potser ell no te cap culpa del pés de la responsabilitat que li ha tocat viure. Després de la mort d´en Lennon, s quedat sol per portar un pes sobre l esquena massa gran.
Aunque ara en Ringo, abans defrenestrat com a baterista. Avui es admirat per tot el mundillo baterístic.
Pero tornant al m.c.
Que esperaba la gent... que fos un beatle (com un lubrificante 6 en 1 )?
D acord amb la Xurri, que agafi una mica de 6 en 1, i s el posi a la cara, per hidratar-la. I a les juntes perque no grinyoli.
ñiñc ñiñc.
dicarlo, no he acabat d'entendre si n'ets fan o no del pmcc..!
estava pensant si crec realment en allò de "si ho ets, jo et respecto", bé suposo que si, ho respecto, però sincerament: no ho entenc! ;)
(sóc una intolerant)
estava pensant si crec realment en allò de "si ho ets, jo et respecto", bé suposo que si, ho respecto, però sincerament: no ho entenc! ;)
(sóc una intolerant)
Hi ha al menys deu mil músics que són més insoportables que el macarni. El que m'agradaria saber és perquè aquell noi de la Rioja va inventar el terme Brighton per referir-se als insoportables i no, per exemple, Dover, Folkestone, Plymouth, etc. Crec que Brighton és una de les ciutats més agradables de la costa.
ah, luc, per a mi això no és discutible: en macarni és el rei dels brightons. ciutat que, per altra banda, desconec. el mateix que els motius de l'inventor del terme, que queden en mans de l'imaginari popular.
els cantants nyyiiieee amb en roy orbison d'indiscutible líder, queden anotats i pendents d'experimentació personal, pelaura ;)
els cantants nyyiiieee amb en roy orbison d'indiscutible líder, queden anotats i pendents d'experimentació personal, pelaura ;)
Sielos...!
A ver, la cosa es simple: Hubo una vez Los Beatles, y in Beatles veritas.
Y luego ya no hubo Beatles, y la cosa pasa a interesar bastante menos.
A mi el Lennon postbítel no me gusta. Y Macca tampoco me vuelve loco, pero me gusta más, sobre todo porque es MUCHO MEJOR MÚSICO de lo que el gafas fue jamás (y muchísimo menos pesado, por cierto; hablas, Hanna, de My Brave Face, pero ... ¿Woman, por ejemplo? Dios, qué caramelo de miel con almíbar, arghs). Pero vamos, no me pegaría con nadie por el Macca postbítel.
Lo de la cirujía estética (si concurre, que no lo sé, y de haberla ha sido bastante ineficiente ;-D) me da lo mismo.
Xurri, btw, el título no se lo dieron por matrimonio con la niña Eastman. De hecho, la orden (que devolvieron) se la dieron a los cuatro en los sesenta como hace siempre un Imperio tan comercial como el británico: por haber ingresado pa$ta incontable en las arcas británicas.
Es una opinión, claro... :-D
A ver, la cosa es simple: Hubo una vez Los Beatles, y in Beatles veritas.
Y luego ya no hubo Beatles, y la cosa pasa a interesar bastante menos.
A mi el Lennon postbítel no me gusta. Y Macca tampoco me vuelve loco, pero me gusta más, sobre todo porque es MUCHO MEJOR MÚSICO de lo que el gafas fue jamás (y muchísimo menos pesado, por cierto; hablas, Hanna, de My Brave Face, pero ... ¿Woman, por ejemplo? Dios, qué caramelo de miel con almíbar, arghs). Pero vamos, no me pegaría con nadie por el Macca postbítel.
Lo de la cirujía estética (si concurre, que no lo sé, y de haberla ha sido bastante ineficiente ;-D) me da lo mismo.
Xurri, btw, el título no se lo dieron por matrimonio con la niña Eastman. De hecho, la orden (que devolvieron) se la dieron a los cuatro en los sesenta como hace siempre un Imperio tan comercial como el británico: por haber ingresado pa$ta incontable en las arcas británicas.
Es una opinión, claro... :-D
hans, gracias por tu comentario. por suerte ninguno de los dos llegaría a las manos por el macarni. pero vamos woman es un peazo cancion comparada con cualquiera del pmcc (post beatle, va, eso lo admito...)
no hay color entre lennon y macarni, hombre! este tema se habrá desarrollado tantas veces en barras de bar del mundo entero...
besos
no hay color entre lennon y macarni, hombre! este tema se habrá desarrollado tantas veces en barras de bar del mundo entero...
besos
Qué razón tienes, Hanna, tanto en cuanto a que no hay color entre PMC y JL, como en cuanto a que el tema está ya más que agotado (por hartazgo) jurljurljurl...
Publica un comentari a l'entrada
<< Home
