diumenge, 4 de desembre de 2005

petit gran plaer I: la nyonya

ara mateix estic en un dels meus estats predilectes: la nyonya.
el terme me'l va transmetre una senyora gran que era professora d'egb, i amb la que compartia l'estona després del dinar a l'escola, quan feia bup.
jo estava en plena etapa autista rebel desafiant i no tenia cap intenció de relacionar-me amb les bledes de les meves companyes de classe, així que me n'anava a un banc en plan outsider i la senyora s'asseia al meu costat. em parlava de la seva vida, infància, germana i pares. era soltera. i cada dues frases repetia "quina nyonya!", cosa que em va fer batejar-la com la vella de la nyonya, i que demostra la meva crueltat adolescent. suposo que algun dia jo seré la vella del que sigui per algú. una cadena inevitable en la roda de la vida.
la nyonya només es disfruta de veritat a la propia llar. asseguda en un banc en una escola després de classe és la versió hard. pot tenir un punt de plaer massoca però no per a mi.
la nyonya elevada a plaer és la dels diumenges a casa. un cop ben dinada, amb la casa calentona i la panxa plena, els ulls comencen a omplir-se de fum. a fora fa fred i la llum cansada que entra dins el menjador assenyala que ja s'ha iniciat el capvespre.
la tele emet coses absolutament prescindibles. al sofà espera la manta i un troç de xocolata. no hi ha res millor a fer que una migdiada sense hora de termini, i amb la resta del dia sense obligacions, tot per determinar, al gust.
marxo a gaudir del meu petit gran plaer!

Comments:
la nyonya, que gusto los domingos - yo te acompaño, más de una vezmegustaría recuperarla pero ahora mi tiempo no lo permite...pero como me encanaría recuperarla, hayyyyme acabo de pinchar con un cochecito la espalda al echarme en el sofá, hoy haré de cocodrilo del Nilo ante 3 aventureros menudos :)..como anyoro la nyonya!
 
mmmmm!!! la nyonya que n'és de maca! Sobretot els diumenges al sofà perquè és quan més es pot gaudir! però avui jo l'he gaudida al cotxe tornant d'esquiar. Anava de cppilot i l'he sentida venir, he aclucat els ulls i he anat sentint la conversa dels altres ocupants del vehicle. Poc a poc m'he deixat anar, he sentit que em feien preguntes però ja era massa tard per contestar, ja estava entrant en el mon dels somnis... una horeta després m'he despertat...
 
ahh! interesting comprovar que també existeix la nyonya masculina :)
b-on, de momento la tuya se aplaza pero se sustituye por las sonrisas y caritas de tus nenes (es diferente, pero puntúa alto como petit gran plaer)
bona nyonya la teva també bellosoli! al final vaig fer una migdiada a les sis de la tarda (a aquestes hores ja no sé si se li diu així encara, ;)
 
M'apunto a la nyonya del cotxe... quin gust, encara que amb un puntet de culpabilitat pel que condueix.

La nyonya més dolça la de quan lluites una mica per no dormir, si per algún motiu no et convé, i finalment et deixes anar.

Ara m'ha agafat nyonya....
 
Totalment d'acord...la nyonya es la millor part del dia, especialment als diumenges ;oP.
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?