dijous, 29 de desembre del 2005

ja hi tornem

ja hi torno, tot emergint d'un profund capbussament a la vida familiar. han estat uns nadals molt correctes, poc estridents i poc pesats.
la bona notícia ens ha tingut en un estat comú de relax mental en positiu, i tot ha rutllat fina i alegrement.
els avis, més aviat absents, però s'han trobat bé i han menjat de tot. la tieta separada que fa flors de bach i massatges limfàtics. el cosí que fa balls de saló. la resta no fem res extravagant. bé, jo vaig a la universitat.
haig de confessar que els meus ànims no han estat massa vitals, no sabria dir perquè. no pas trista, un estat neutral i un pèl apàtic. potser m'ha sortit el cansament acumulat.
el reportatge fotogràfic s'ha frustrat: la càmera estava sense bateria. cagada pasturets. la propera vegada ho tindré present.
i després hi ha el tema criatures. les que han de venir actualment i per ordre de naixement són tres:
la nena del david i la kasio (akane).
el segon, de sexe indeterminat, serà el d'uns amics que em van donar la bona (i molt esperada per ells) nova fa uns dies.
i el tercer també de sexe indeterminat, el primer gran nebot/da.
tot aquest embolcall de nadons em va fer desitjar ser mare. ein? uns grans impulsos de reproduir-me, que em tenien ofuscadíssima i em van fer plantejar el com, el quan i el amb qui. seria degut a la tendència imitadora que ens caracterizta als primats? doncs sí. però la realitat s'ha encarregat de desdir el desig. ahir vaig fer una immersió amb quatre nens i nenes que oscil.laven entre els sis mesos i els quatre anys. dos de la c. i dos de la r., amigues d'estudis.
preciosos tots ells i elles, i simpàtics, i graciosos, però mogudets. menys el nadó, que era una mena de santa criatura observadora. la resta, doncs fent el seu rol de cadells, jugant i barallant-se i cridant i plorant i tot el que toca fer a la seva edat. a mi, honorable soltera sense parella, tot el xou em va semblar esgotador i més aviat agobiant. sense faltar a ningú, però no tinc instint maternal, i ahir ho vaig constatar en exercici pràctic. això sí, tot i que no sé tractar gaire amb els nens, va semblar que els vaig caure bé. se'm van repenjar a l'esquena, em feien petots de broma amb baves i abraçades i em van llençar peces de nosequin joc pel cap (senyal d'apreci).
torno, doncs, sense sobrepès ni altres canvis remarcables. això sí, escoltant novetats musicals gentilesa del solet de cunyat que m'ha dut un mp3 carregat de petites joies, per variar, la majoria desconegudes per a mi: snow patrol, the sunday drivers i murmur. genials. sense oblidar un detall retro: uns tals bel canto, gòtic que connecta perfectament amb el meu estat actual. no es confongui amb el divo, res a veure ;)
oblidava el detallet de l'altre solet de cunyat: m'ha regalat les copes per a beure oporto (!).
quadre: Joan Hernández Pijuan. Sense títol, 1997. al quadre signa 2000. (?¿) dades agafades d'aquí.

Comments:
L'Oporto i la musiqueta poden ser una bona plataforma de llançament.
De tant en tant també necessito injectar-me una dosi de Rufus Wainwright i de Pastís Ricard.
 
L'instint paternal/maternal suposo que no s'acaba de despertar fins que s'és pare o mare, així que no et preocupis pensant que no en tens. A mi em passa igual, em semblen molt monos i m'agraden força però em semblen altament esgotadors. Però ja veus, el meu germà en té un i bon pare que és tot i ser un mandrós!

Ah! i anar a la universitat no em sembla en absolut estrany! "el saber no ocupa lugar". Ara que he d'admetre que jo ja n'he tingut prou per una bona temporada! (examens... ecs!!!)

Fes bon ús de les copes!
 
ai si corint, la cosa amb una mica de graus alcoholics i de melodia es viu molt millor!!
bellosoli, no se sap si es té instint, això no deu voler dir que no s'en té? em sospito que sí... enfí!!
la uni es cau de friks si passen dels trenta, t'ho dic jo!!!
 
Aixó de l'instint la natura ho resol d'una revolada amb un xorro d'hormones.

Crec que - barbies apart, que en aquesta vida hi ha de tot- tenir instint maternal es redueix a que et faci il·lusió al menys breument en un moment logísticament oportú. Desprès totes - a-b-s-o-l-u-t-a-m-e-n-t t-o-t-e-s- ens xiflem i ens metamorfosem en supermamis amb el nostre bebé. Que ens sembla el més guapo i més bufó del mon mundial, ja sigui objectivament cert -com era el cas del meu bebé- o no -com era el cas de la resta de bebés de mon que no eren el meu. Juas.

Potser si t'agraden els nens en general el que suportes millor són les festes d'aniversari, les excursions amb amics que tenen fills i la presència del s nebodets... és només una hipòtesi.

Es que mai m'he sentit massa atreta per la maternitat, a excepció del fet d'haver estat mare de la meva princessa.
 
te gustan the sunday drivers?? A mí sí y mucho. Son de Toledo. Estuvieron en un pueblecito de aquí al lado actuando totalmente gratis. Un verdadero lujo.....
 
xurri, és molt possible que si mai passo per la experiència pensi com tu, però mentrestant no ho trobo a faltar i millor per a tots, donades les cirucumstàncies ;)
ten no me digasss!! si sabes de algún concierto más me avisas okis? tengo a parte de la family en las mesetas y seguro que se apuntan..
 
www.fruitavida.biz the one true health drink from the Amazon that is full of nature's natural benefits.
 
www.fruitavida.biz the one true health drink from the Amazon that is full of nature's natural benefits.
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?