diumenge, 18 de desembre de 2005

hannie goes to discollywood

iupiii, ja he trobat partenaire per sortir de nit!! anit es va crear amb èxit el còctel experimental c. + h.
vaig conéixer la c. a l'estiu, després de respondre un anunci que va posar a internet, buscant amistat i aquestes coses que es diuen, quan pel que sigui i com a una servidora, se t'ha reduït el cercle social.
ens vam veure una tarda per xerrar i des de llavors que deiem de tornar a quedar, però ho anavem posposant. i ahir finalment vam fer una sortida amb el lema sopar + ja es veurà.
a mi em feia un cert ejem sortir de nit amb ella, m'havia semblat a l'estiu i en posteriors comunicacions via mail que som força diferents -social, cultural-. però va anar perfecte: ella és xerraire i vital, sense ser pesada, i en altres aspectes som molt semblants: amb la cuca noctàmbula i l'alcohol com a combustible. -begui amb moderació, és la seva responsabilitat-.
el meu c.v. noctàmbul ha tingut de sempre la base d'operacions al karma. em domina un desconeixement barrejat amb repulsió/fascinació pels llocs aquests anomenats luz de gas, búcaro, the club, bikini, i tal.
ahir va escollir la c. i vam anar a la seva àrea de control: aribau.
vam sopar a un lloc on ella coneixia l'amo, sense haver d'esperar gens, i amb el cos animat per l'ampolla de vi repartida equitativament, vam entrar al tal the club via directa i sense cues, gentilesa de la seva targeta "vip". em fa cert repar dir que el nom complert és sutton-the-club, i que és on sortien a ballar els meus pares fins fa quatre dies.
primera anotació: el local és ampli, acollidor, perfectament il.luminat i perfectament acondicionat. les garrafals errades en aquests aspectes del karma post-reforma brillen per la seva absència.
segona anotació: la humanitat que allà es combrega és en general físicament agraciada. i hormonalment alterada. però representen tal alteració d'una manera curiosament altiva. la senzillesa del karma en les transaccions flirtejants és desconeguda en aquests entorns d'aribau.
a la barra se'ns van llençar al damunt dos elements sense problemes d'ego. americana fosca, camisa blanca, texans. l'un bronzejat, l'altre amb la melena llargueta dels guapos dels setanta. aspectaven més de 40. van proclamar 33 i 35. davant tal fantasmada, la c. i jo vam respondre 27 i 25. afortunadament eren poc variats en conversa i miraven molt al seu voltant. es va passar a la fase ignorància mútua en un notable exercici d'empatia sincronitzada.
anotació tercera: hi ha una zona vip amb galls i gallines dempeus fent exhibició coreografiada de modelets i on un segurata ens va informar que el passi era previ pagament de 180€. com se'ls gasten alguns!
un dels millors espectacles va ser anar a la toilette. odissea de femelles en zel cridant, maquillant-se i mirant-se amb odi les unes a les altres. pintadíssimes, perfumadíssimes i amb abundants brillantors.
anotació sobre vestuari: l'uniforme femení per excel.lència consta de texans arrapats del cul, talons alts i (mini)viso en versió transparent-fantasia o negre amb blonda. val a dir que ni la c. ni jo ens pretenem adaptar al medi i menys en ple mes de desembre.
la part incongruent ve en observar que els mascles tampoc. cap en màniga curta, cap en tirants, cap amb transparències. tots camisa de màniga llarga, alguns americana, algunes d'elles negres i de cuir.
de fet abundava una colla abillada més per anar a caçar bolets que no per anar a caçar ninfes vaporoses: camises de quadres sport per fora del texà. aixó sí: tots amb texans.
em vaig prendar -en una rara i fugaç visió- d'un petit alter-ego d'en lluís llach -de jove- amb les seves patilles, la petita clapa darrera el cap, l'americana casualment ben portada, la bufanda de ratlles ben llarga, els texans vells i les bambes -converse blaves-.
l'anotació sobre música ja sabia jo que no es podria comparar amb la del karma, ni tan sols amb la del dj del karma quan es posa plasta amb el rockabilly. the club-sutton té un ambient musical força fallit segons el meu gust, però força reeixit segons la majoria que m'envoltava. això s'assumeix i es suporta amb estoicisme. com que escolto rac 105 fins i tot coneixia algunes de les sonates en do menor.
i bé, conclusió: ahir estavem una mica cansades i no teniem tantes ganes d'estar allà. així que vam marxar a les 4, molt prudentment mentre una colla atapeïda al carrer encara pretenia entrar.
la c. diu que l'ambient del bikini és molt millor en l'aspecte relaxament d'altivesa. properament a les seves pantalles.

Comments:
Quin cambi passar del Karme al Le club.Es com el día i la nit.
Conec le club... i ha una fauna femenina impresionant, pero de "mirar i no tocar". La tetosterona corre a nivell altíssim. Estic d accord amb tu amb l´àrea vip, m encanta la descripció.
Si vas ha Bikini porta bombolles d oxigen, agovia una miqueta. Si vols avisam que jo tambe aniré, jjaajaj
;.))
 
dicarlo, veig que també ets un noctambul i coneixes ambients variats... :)
tema bikini, bombolles d'oxigen?¿ buff, això em desmotiva!... i avisar-te no sé com fer-ho, penjo l'anunci a les banderoles de l'alcaldia? a la ràdio? o poso un post que es tituli: calamar, que avui toca bikini! ;))
 
Hanna,

Mai havia llegit una descripció tan perfecte d'un local, d'una situació, d'unes sensacions.
De fet, és com si hagués estat al vostre costat.
 
Quan tu ho diguis, agafa bombolles, ulleras i patos, i jo em poso el traje de calamar.
Aixó em recorda un anunci de pepsi. que un payo entraba a una festa disfrazat de pulpo. Perque es va enamorar d una noia amb un tatoo de pop.
Era molt graciós.
Pertons
 
M'han entrat ganes d'anar al sutton per treure'm 10 anys de sobre... puc?

Clar, que igual em toca aguantar algú amb 10 anys de més...

És a dir, entec que de promig uns 40.

Pulpo: no cola com a animal domèstic .
 
Ei, que feu una envejeta....
 
oido barra: es monta excursió al bikini en mini bus.
condueix: calamar, en versió pulpo.
dama d'honor: trinity, amb el seu lot de nadal ben merescut.
organitzadora: xurri, que té vint anys però es una gran profesional.
caixer: albert, que dissimula però és el més farrero (que ens ho digui el seu petitó).
petons a tots.
trinity, gràcies per la visita i les paraules, han calat.... hip! (tens blog?)
 
Encara no hi he anat mai al Sutton i el fet és que en tinc ganes si més no per curiositat. La sala bikini és un altre lloc que em manca... Molt bo això d'aquell parell intentant amagar la seva edat! Els buitres no caduquen mai!!!
 
Doncs, no, de moment no tinc blog, però... "estoy en ello", perque si tinc que explicar tots els meus pensaments, puc acabar lligat amb una camisa de força al Sant Boi's Club. Es per pensar-ho dues vegades.
En qualsevol cas, podeu anar de farra al Sutton o a Bikini, i beure (també "veure") tot el que volgueu i pogueu, que jo us portaré en el minibus de tornada a casa. Ja parlaré amb l'organitzadora (sí, la que dieu que té vint anys) a veure que treiem en clar, però em sembla que desprès de tant tiberi i menjar nadalenc, farà falta una bona cura de desintoxicació abans de tornar a reprendre the Ressacas' season.
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?