divendres, 23 de desembre del 2005

demà vaig de cacera - el consumisme em consumeix -

ai.
si no fos que és la 1:50, em piquen les lentilles i estic cansada, em posaria una estoneta al blog.
he sortit de birres, que és un dels meus esports predilectes.
quatre birres és una quantitat femeninament correcta per acabar la nit sense penedir-te de res i amb el nivell perfecte de bon rotllo. crec. que no m'he posat massa pesada. a partir de la tercera birra potser una mica.
demà ni treballo ni tinc classe. en canvi tinc una obligació gairebé més feixuga: comprar regals. i gastar. que com a catalana de pro, em dol l'ànima. encara que hagi cobrat doble.
i això no vol dir que no m'agradi fer regals, que sí. però gastar, no. o més ben dit, una mica, però a un ritme regular. el que em traumatitza és gastar molt de cop. és com perdre un òrgan vital. em quedo tocada unes hores. angoixada. perpetrada. com si hagués fet alguna cosa irreparable. que de fet ho és pels meus estalvis, però per altra banda, no sóc pessetera. gran contradicció. ni m'agrada tenir, ni m'agrada gastar.
a casa som tots de gustos senzills. els regals previstos també ho són:
papa: llibre sobre el general cabrera (no recordo el títol. espero que els jovenets aquells tant macos del fnac tinguin la gentilesa)
mama: mocador? crema corporal? o similar?
germana mitjana: expremedor de taronjes. + alguna cosa tipus arracada o així.
germana petita: mantel. és molt casolana. + alguna cosa tipus per casa o així.
cunyats: depèn de si estic d'humor o de si trobo alguna cosa apropiada. si no res. bon rotllu. ells tampoc em regalen, no ens obliguem a tal penitència.
a mi mateixa: la llista seria llargueta. quina vergonya, com em regalo... començo amb un pijama, que em cal i molt. copes per a beure oporto (crec que existeixen. m'ha tocat una ampolla d'oporto al lot que s'ho mereix). un xandall decent i els complements necessaris per a començar a córrer. roba per a estrenar el dia de nadal, que qui res estrena res no val. llibres variats (literatura i cuina bàsicament, i si el trobo, un diccionari de sinònims que persegueixo ja fa un temps i no hi ha manera).
per a les rebaixes deixo: una tv per a la cuina (si, què passa). joc nou de coberts. roba, roba, roba (que inclogui un imprescindible abric). botes o sabates. i ja està, com es pot veure, gairebé res és superficial. en tot cas, i concreto per tal de retratar-me com cal, res és ni ha de ser de marca, si us plau.
ai, però si pogués, compraria una ampolla plena de bon rotllo, per anar ensumant durant l'any, en aquells moments en que tot falla.
torno a la realitat costumbrista per concretar que m'he obert i mig begut una coronita. sóc així de queca, ja sé que les coronites només les beuen la gent aigualida, però me la sua. a mi m'encanten.

Comments:
Ostres, sóc una persona aigualida. Això és com un gerro d'aigua freda. També em pregunto quina és la quantitat de birres masculinament correcta.
 
Els millor regals que et poden fer a la teva vida, no ténen preu.
La resta de regals que et poden fer, poden esperar, segurament son innecessaris per viure però, malgrat tot, ajuden a portar-la millor.
En quan a la quantitat de birres "políticament" correcte, depen de cadascun de nosaltres, però, per regla general, un parell et fa estar content/a, tres en fan baixar l'alerta, i quatre o més fan que a un/a li doni tot igual.
It's your decision!

Bones compres i no t'agobïis, la màgia dels regals acaba quan has obert la caixa.

Bones festes from my desk.
 
sento haver-te donat aquest disgust, luc, pensava que coneixies la fama aigualida de la coronita... hi ha remei: passar de tal fama i fer cas al propi paladar :)
la quantitat de birres masculinament correcta, és, evidentment, superior a la femenina. aquí la igualtat està mal vista, ho constato jo in person.
bones festes trinity, veig que has experimentat amb les birres també.. espero que et deixin sortir de your desk pel dinar de nadal, almenys. o pel caga tió, si ho prefereixes...
 
Quina mandra comprar regals! no ho suporto! mai sé que comprar! És de les coses que menys m'agrada del nadal: haver-se de trencar el cap, i gastar una pasta, per comprar regals.

Jo també he decidit esperar-me a les rebaixes per comprar qualsevol cosa per mi. Total, ara que ve nadal alguna cosa caurà...

A mi m'agrada la Voll Damm. Sobre la quantitat de birres masculinament correcta... jo amb dues voll damms ja començo a anar contentet!
 
Femeninament, tres està be. Especialment en grata companyía. Si la grata companyia és femenina, llavors 4 és completament acceptable, malgrat afluixa la llengua una mica i hom explica més coses que només amb 3. Tres és digne, 4 és divertit. També depén de la velocitat amb que te les prens i el coixí de menjar que hi posis.

La coronita a mi particularment no m'agrada, però no per res, la trobo molt carbònica. El detallet de la llimona la fa atractiva, no obstant. És que a mi m'agraden les xuminadetes de la mis en escene.

Apa, ptonets
 
No puc entrara discutir el tema cerveses i gènere (et veig força sociològa) perquè fa temps que no hi tinc pràctica. En el seu moment, t'he de dir que, sense ser-ne especialista, les quantitats eren molt variables. Després d'un entrenament, sortíem a sopar, i dos litres per barba era començar. De més gran, amb un parell de Duvels ja anaves de tort tota la nit. Va com va. I d'això dels regals, tu mateixa, mentre t'ho passis bé. Hi veig una mica d'escissió: regals sí, diners no; però és la vida: quan tindrem una estona per no fer "coses" contradictòries?.
 
Jo ja tinc tots els regals, en una tarda vaig "rematar la faena", ole.
Ara només em queda esperar.
En cuant a les birres, estic dacord que la birra tres(deixar-se anar)la 4 (la divertida).
Després ja sap lo que pasa. Per aixo em remiteixo a un post teu que era de "resacas".
Bona sort i que trobis tot a la primera.
 
ja gairebé tinc tots els regals!
cert el tema de la velocitat, xurri, no ho vaig mencionar. 4 birres en 4 hores és divertit i senyal de que una s'ho passaba molt bé!
petons a tots!!
 
Avui he de comprar els regals. Ara és dia 24/12 a les 19:15h. Ja pots deduir moltes coses.

Sortiré a l'Abacus i contribuiré jo solet a la manutenció d'un bon grapat de lletraferits.

Per una altra banda, atenció: Arriba mon pare per sorpresa abans d'ahir a casa i em diu "et porto el regal de Nadal". I va i l'home em dóna un microones. Un microones!!! Jo no tinc punyetera idea de fer anar un microones, no m'agraden gens i gairebé no m'hi cap a la cuina. És clar, vaig fer teatre dient que gràcies i que m'aniria molt bé, perquè sino, el pobre papi hagués marxat disgustat, però què coi faig ara amb un microones? Em donen un yuyu, aquests catxarros!

Amb lo que em convé canviar l'escalfador d'aigua...
 
corint, jo diria que no vas arribar a temps! les botigues van tancar molt aviat el dia 24 i van deixar molta gent sense regal!
els pares son la os.ti.a! mira que un microones!! m'imagino les bones intencions i les dissimulades frustracions.. :))
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?