dimarts, 6 de desembre de 2005

brighton

ai, quina maravella de dia festiu aprofitat! esmorzar tranquil, sessió de jardineria, estudiar amb tota la calma del món, sortir a dinar amb la meva germana petita al nice spice del barri, ara tota la tarda pel davant, i amb poca nyonya que avui he dormit 9:30h.
enceto d'una vegada un tema pendent: el terme brighton. terme que a partir d'ara formarà tanta part del meu llenguatge bloguero com ho fa del meu llenguatge verbal habitual.

resumint els orígens el màxim possible:
l'estiu del 1992, enlloc de fer de sacrificades voluntàries olímpiques, la meva germana i jo vam anar a frança a fer un curs intensiu de francès. viviem en una residència universitària, vam conéixer un munt de gent variada i encara el considerem un dels millors estius de la nostra vida. la varietat més rica, aguda, brillant i nombrosa era la d'espanyols. vam connectar des del primer dia, hi havia la barreja de sentit de l'humor i campetxania que caracteriza els espanyols en el seu vessant positiu. afegim unes ganes comunes de farra, intensa empatia entre tots, i condimentem amb un grup d'extres italians, canadencs, irlandesos, nòrdics, i japoneses en pinya. enfí, no em vull extendre en rememorances, però va ser un gran, gran estiu.
hi havia un noi de la rioja, agut, generós, amable i encantador, que s'inventava paraules per definir termes concrets de la seva fèrtil visió de la humanitat.
el seu terme més popular era brighton, a pronunciar com la ciutat anglesa, i que definia als personatges plastes. també les situacions plastes. però amb la seva definició i exemplificació en un noi alemany amb ulleretes que se'ns enganxava perpètuament ens va quedar clar per a sempre el terme brighton, i tots el vam afegir al vocabulari propi.
la meva germana i jo el seguim usant freqüentment, la germana petita també, i els nostres pares d'haver-nos-ho sentit dir, també ho fan. la meva mare anomena "tope brighton" a qualsevol que li parli més de cinc minuts seguits.
explicat queda doncs. avui hi ha 2 x 1. i ara tot seguit penjo el motiu de la explicació del terme brighton.

Comments:
M'apunto "Brighton" al diccionari "B". No obstant, que "Brighton" comenci per "Bright" es una mica confús, recorda alguna cosa brillant, que és precissament el que -generalment- no son els plastes. Encara que excepcionalment hi ha plastes especialment brillants.
 
ostres xurri... suposo que el noi no sabria gaire anglès, de fet la repelent en escriure brighton sóc jo, ho podria escriure braiton, pero no m'agrada, i total sóc més de dir-ho que d'escriure-ho...
cert que hi ha plastes brillants, però el terme també n'accepta de limitats (que són els pitjors, clar...)
 
Xurri, coincido contigo. Brighton suena -para mí, claro- justo a lo contrario. Pero eso es intelectualizarlo, Hanna se refiere a esas percepciones inmediatas. El término para definir plasta podría ser Antagofástico, mirlaniano, heteroptoide y cuasiantáctero por ejemplo... o braiton :-D
Claro, uno que ha sido Mod no puede evitar recordar con nostalgia y aprecio las hermosas playas brigthonianas...
 
veo que brighton no ha calao en la blogosfera, vaya..!
bueno, yo nunca me paré a indagar su significado o a qué suena. es que yo la tengo ya interiorizada la palabreja, y tal...
 
Cala, cala, desde luego, para mejor entenderte, querida! :D
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?