dimecres, 9 de novembre del 2005
lalarilu - he vingut a parlar de mi!
la tieta lalarilu és peculiar com ella sola. quan està contenta t'ho fa saber cantant lalarilus-tralarilus al telèfon. passa per èpoques esbojarrades amb un sentit de l'humor molt particular (català i escatològic) i de tant en tant té fluixeres profundes, neures, manies variades i plorera.
com que compartim gens i horòscop, que això darrer no hauria de voler dir res, de tant en tant m'espanta pensar que m'hi pugui acabar semblant. a part del patiment que comporta sofrir canvis d'humor tant radicals, tampoc és agradable ser a prop d'algú que quan riu riu molt i quan plora plora molt.
en general, crec mantenir-me en l'equilibri i no deixar-me endur per eufòries ni foscors. cosa que no evita que de tant ho tant ho faci, però segons el meu parer, no acabo de caure mai en cap de les dues, només hi entro de puntetes de tant en tant i en torno a sortir. i miro de no carregar la gent que m'envolta amb les meves particulars alegries o penes.
així que aquest blog s'ha convertit en una fantàstica teràpia desofegadora, aquí si que deixo anar tot el que em ronda pel cap (tot i que m'autocensuro en política, sexe per motius personals).
dit això, concreto que avui ja em sento recuperada i adaptada als temps que corren, entre altres coses per pura comoditat i pura mandra de seguir en la postura queixa. i de fet estic en plena fase tralarilu euforia motivada i engrescadíssima en variats i al.lucinants projectes que ara per ara em tenen d'allò més inquieta. això pot sorprendre algú que em conegui in person, perquè no tinc cap facilitat per transmetre eufòria, ho mantinc com a plaer íntim i intransferible.
a la feina vaig molt molt liada (dins les mínimes complicacions d'una feina purament organitzadora i de fer gestions variades en el menor temps possible, en un nivell força elemental).
a classe estic un pèl més dispersa, he començat a fer alguna campana i algun profe també ha fet la seva, com ahir, i senta fatal atravessar la ciutat per arribar amb el menjar encara per pair i trobar-te una noteta dient que la classe es cancel.la. he trucat per saber si la classe d'avui es farà o no, però tot i que atenen molt bé al telèfon i et van informant on has de trucar per saber-ho (sistema tres passes) ningú en sap res.
deu semblar que sempre m'estic queixant per tot (i pot ser molt cert) però perdre 100 minuts en transport públic per culpa d'una classe cancel.lada em sembla prou empipador. per cert, voldria saber on arribaria el metro si fes en línia recta els 50 minuts que triga de zona universitària al poblenou (verda més groga en versió picassiana). mínim a girona. altre tema per a la meva motxilla de queixes, que la porto força farcida.
apa, marxo a dinar que no m'aguanto de gana.
# posted by Hanna B : 1:56 p. m.
Comments:
<< Home
El meu tren va més o menys en línia recta: 30 minuts des de la plaça Catalunya fins a Sant Cugat. Jo diria Terrassa o Vic o Vilafranca. Jo també estic trilala, i crec que no només avui.
Un amic meu diu sempre que som el que volem ser. Així que no et preocupis per assemblar-te a ta tieta. si no ho vols no t'hi assemblaràs.
Per mi anar a classe i que no vingués el professor era una bona notícia: una hora petant la xerrada al bar. Clar que jo sempre tenia després una altra classe, així que el viatge mai no era en va. A més, el meu trajecte era només de mitja hora...
En tren 50 minuts és quasi un Barcelona-Tarragona, posem que és un Barcelona-Torredembarra.
Per mi anar a classe i que no vingués el professor era una bona notícia: una hora petant la xerrada al bar. Clar que jo sempre tenia després una altra classe, així que el viatge mai no era en va. A més, el meu trajecte era només de mitja hora...
En tren 50 minuts és quasi un Barcelona-Tarragona, posem que és un Barcelona-Torredembarra.
el metro....a mi me gustaría saber que hace el metro entre estación y estación para llegar a su destino siempre tan tan ...y estos días con un calor infernal.
hola bonicos, cinc mascles un darrera l'altre, que bonic! (el primer en litusss!!)
intentaré posar en pràctica això de llegir, però ho tinc complicat, perquè a sobre vaig carregada com una mula! (i amb paraigues com a extra bonus ahir i avui)
intentaré posar en pràctica això de llegir, però ho tinc complicat, perquè a sobre vaig carregada com una mula! (i amb paraigues com a extra bonus ahir i avui)
Ui, he esborrat el comentari perque m'havia menjat una paraula i s'ha esborrat. I és molt tard (...) (aquí va un badall).
Estic cansada, sort que es quasi divendres i podré DORMIR.
No se que et deia de la tieta tralarilu, pero si recordo que deia que els profes fent campana es que ja no respecten res.
I que un mp3 al metro fa molta companyia. Jo al cotxe duc música, mentre contamino la ciutat i em remordeixo de fer-ho, camí del meu polígon mal comunicat.
Estic cansada, sort que es quasi divendres i podré DORMIR.
No se que et deia de la tieta tralarilu, pero si recordo que deia que els profes fent campana es que ja no respecten res.
I que un mp3 al metro fa molta companyia. Jo al cotxe duc música, mentre contamino la ciutat i em remordeixo de fer-ho, camí del meu polígon mal comunicat.
si xurri, si acabo entenent que és un mp3, la música seria perfecta, especialment a la tornada. tot i que el primer tram de metro vaig amb companys i es descarta llegir o escoltar música per raons de sociabilitat elementals, el segon tram el faig en bus i segur que seria molt més plaent amb música, ja que llegir es descarta en aquest cas
per temes de mareig i de saturació mental.
per temes de mareig i de saturació mental.
salut dmov!
avui cal prendre's el dia amb filosofia, que apunta a ser un altre caos circulatori a causa de la pluja..
un poquet provocador, tu eh... pensaré en les teves propostes ;)
Publica un comentari a l'entrada
avui cal prendre's el dia amb filosofia, que apunta a ser un altre caos circulatori a causa de la pluja..
un poquet provocador, tu eh... pensaré en les teves propostes ;)
<< Home
