dissabte, 26 de novembre del 2005

intensitat

condensació de sensacions. agredolces, intenses, etíliques.
en david torna a ser a casa. la kas(u)io ha marxat avui al japó.
entre ells tot sembla anar bé (prefereixo no saber en concret) i ell passarà uns dies a casa meva. d'aquí a una setmana marxa a un congrés per europa, i després es reunirà amb ella al japó.
on neixerà la criatura i tota mena d'esdeveniments futurs, estan per definir. certa angoixa al respecte, no tan sols meva, que amb tantes incognites no podria viure, sinó per part seva també, tot i que em deixa constància de que tot va bé. no sé que vol dir. però tot va bé.
hem passat unes tres hores divangant. sobre la felicitat. sobre nosaltres. sobre ell. sobre mi. sobre la criatura que està per néixer i que de moment només dona patades, senyal de salut. tots dos volem que l'altri sigui feliç. no sabem què vol dir feliç. però no volem que cap de nosaltres pateixi. li he parlat dels blogs. m'ha parlat del japó. relacions familiars estranyes. la cunyada ha tingut un nen i ha anat a viure amb els seus pares. el cunyat ha marxat amb el germanet de tres anys a viure amb els seus propis pares, és a dir, la parella viu separada temporalment. ell arriba begut a casa al vespre. ho troben normal, lògic. la pressió laborable és terrible. tots semblen comprensius. el nen sembla preocupat pel seu pare begut. ningú li dona consol físic ni sentimental. sembla una societat autista. el contacte corporal sembla tabú. però tots riuen. per a ells l'alcohol serveix per a defugir les frustracions. i suposo que riuen per evitar la comunicació.
crec que jo allà no hauria sobreviscut en estat equilibrat (si és que aquí ho he fet. no ens posem dramàtics...).
em trobo xerrant feliç, divagant, rient. ell m'escolta. jo l'escolto. fa tants anys que ens coneixem, sabem tant l'un de l'altre. cap temptació sentimental ni eròtica. només molt, moltíssim afecte, i molta empatia.
unes copes de vi, s'acaba l'ampolla. uns gots de fino, que després del vi deu ser una aberració. però està boníssim. s'acaba el fino. escoltem els cure. estem tots tos etílics, emocionats. ell vol seguir bevent i obre l'ampolla de vodka. em costa parar de beure, arriba un moment on tot entra amb gran facilitat.
brainstormings. parlem de guions de cinema, tots dos disfrutem desvariejant. el meu sembla més realista (ell diu avorrit), el seu sembla més peliculero (típic dic jo). riem, ens emocionem. volem que tot vagi bé per a tots dos.
intensitat, passió, viure al límit, entendre sensacions extremes, voler viure alguna cosa més que rutines. patir, entendre, explicar, escoltar, patir escoltant, patir explicant. plorar, riure.
si tu no m'entens, no existeixo.

Comments:
les converses sota els efectes de l'alcohol, la pèrdua dels tabús. S'ha de viure intensament i ser feliç però comparteixo la pregunta amb tu: què és ser feliç? Estar al costat d'algú a qui estimes o has estimat i que ja no sigui el mateix... l'aire crema, està electritzat... l'alcohol... encara dec estar sota els seus efectes. Ànims! i ben fet, res com un bon vi (ara, el vodka és horrrible!)
 
La vida és un seguit d'emocions y experiències tan bones com dolentes. Si no les tinguessim no viuriem, no seriem humans. I una de les millors coses de la vida es compartir moments emocionants, especials, sincers, complicats i complices amb gent que t'estimes i t'estimen. Qué en seria de la vida sense aquestes experiències?
Un petó hanna...i que la resaca no sigui massa dura ;oP.
 
El meu pare, que es de frases lapidàries, em va dir que ser feliç té ben poc a veure amb els focs artificials.

Suposo que ser feliç es que el temps que els teus llavis fan una "U" superi els que fan un guió "-" o miran cap avall. De fet quan estàs tranquil rius més.

El David sembla ser el mirall que et retorna la teva propia imatge. M'agrada llegir que la imatge és plena de vida i inquietut i sensibilitat i bondat.

M'ha quedat una mica ñoñu, ho sento.
 
Ja t'he dit una mica com em supera tota aquesta "situació", però hi veig intensitat, i amb els temps que córren, em sembla molt rebé (vull dir una bona opció). Espero que algú "respongui" a la qüestió de la felicitat. Mentrestant, que vagi molt bé (m'apunto als bons destijos perquè la ressaca sigui sosportable; l'alcohòlica i la'latra, si n'hi ha). Petó.
 
si cal aclarir: el vodka no el vaig catar, ja anava prou fina ;)
ressaca sí, però suportable. en david em recarrega piles però només tres dies. a partir d'aquí em satura i em treu el meu jo més antipàtic i renegós. aviam com va aquesta re-convivència... seràn pocs dies i trigarem a tornar a trobar-nos així que segurament es suportarà amb il.lusió, teniem molt a dir-nos!
 
M'imagino perfectament la vetllada! Què guai! Què dir? Que vagin molt rebé aquests dies de re-convivència. Amb el meu millor amic em passa el mateix: tres dies som hiperfeliços, després acabem barallant-nos per qualsevol xorrada :-)
Petonets, HannaB!
 
Que be, aquestas son las vetlladas que valen la pena. Son aquellas en semblas estar conectat a un cordó umbilical amb l altre persona, on ets sent molt aprop en sentiments, riuen de "batallites" remotes.
Es veritat que el vi ajuda a treure aquella primera coraza. Pero tot val per una nit plena de risas i entesas.
Petons!!;-)
Ben
 
Ser feliç son aquells instants d´espera quan saps q tens una cosa al teu abast.
Ser feliç es ser al cap i a la fi, aixi q fins i tot a la infeliçitat hem d´apendre a buscar quelcom positiu...

(toma parra!)
 
noche>emociones> divertimento> seres felices>seguir haciéndolo
 
benvolguts, gràcies pels comentaris. sí, en david és el meu ex, aviat farà tres anys del nou estatus i aquesta convivència ja és una cosa excepcional dins la seva nova vida, etc..
i per tant, valoro més aquestes vetllades de xerrar i beure perquè ja no en queden gaires...
 
Thank you!
[url=http://obolnpzy.com/xfrm/bdsq.html]My homepage[/url] | [url=http://gdwnglhm.com/lbyt/riok.html]Cool site[/url]
 
Nice site!
My homepage | Please visit
 
Good design!
http://obolnpzy.com/xfrm/bdsq.html | http://wstfsxar.com/bsih/afon.html
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?