dimecres, 30 de novembre del 2005
il divino fauno
36 hores fora de casa. excursió laboral a itàlia, un road movie (independent) amb els següents protagonistes:1- el meu cap, català i de seixanta anys: petit, actiu, vital, xerraire, exigent. un comerciant clàssic.
2- el cap italià: alt, tranquil, quaranta-tres. enginyer industrial il.luminat, clares influències del bruce springsteen en la vestimenta. un lleig-guapo. el germà guapo del franco battiato o el germà lleig del fabio testi (per si no es nota, m'agrada força dins l'estricte auto-conrol professional).
3- el futur representant escandinau: quaranta-cinc. alt, ros, prim, mirada gèlida blava, nerviós, estàtic. indefinible. un guapo lleig. díficil de catalogar.
4- jo
hem passat llargues hores en cotxe d'una fàbrica a l'altra, tot travessant brescia que estava nevada i amb una boira aclaparadora (sembla que és l'habitual a l'hivern). enormes fàbriques, producció en cadena, capitalisme, explotació, alienació. interessant comprovació in situ dels termes que estem tractan a classe. el tipus de feina, alienant, absolutament mecànic i repetitiu. les condicions, correctes: bona il.luminació, temperatura i equipament de treball. el soroll, el pitjor, però porten auriculars gegants.
després del llarg dia amunt i avall i la llarga negociació, arribada perfí a l'hotel.
el sopar ha estat d'un surrealisme fellinià rocambolesc. dins un hivernacle amb parets en tons pastel (crema i salmó) recreant ocells i flors i gerros (blaus i verds). la paret de finestretes de vidre que dóna a un jardí en negra nit. al sostre, enormes tubs de l'aire condicionat vestits amb sedes tornasolades i grans roses vermelles i grogues enganxades aquí i allà. taules rodones amb llargs mantels blancs. petitíssims punts de llum al sostre que brillen com petites espelmes. una gran espelma blanca a cada taula. estèticament aclaparador. estil clàssic fallit amb detalls bonics.
fruit de la il.luminació, el cansament i el xampany amb que brindem, tots aixecant el braç i movent el cap a l'esquerra, començo a entrar al país de les maravelles. s'acosta un fauno preciós, ulls i cabells daurats, barbeta amb una profunda i encisadora marca en forma de Y. ens recita els plats en un italià musical i embriagador. un ví boníssim de trieste. les copes d'aigua que semblen contenir mercuri tant com brillen. una pasta deliciosa amb scampi (jo creia que eren gambes i no: són escamarlans).
fruit de la il.luminació, el cansament i el xampany amb que brindem, tots aixecant el braç i movent el cap a l'esquerra, començo a entrar al país de les maravelles. s'acosta un fauno preciós, ulls i cabells daurats, barbeta amb una profunda i encisadora marca en forma de Y. ens recita els plats en un italià musical i embriagador. un ví boníssim de trieste. les copes d'aigua que semblen contenir mercuri tant com brillen. una pasta deliciosa amb scampi (jo creia que eren gambes i no: són escamarlans).
la música de fons és delirant. un ray conniff molt animat. començo a tenir rampells esbojarrats, ens veig a tots ballant amb la música alegre, i el fauno (desvestit) fent de temptador mestre de ceremònies. petrifica els altres i només quedem ell i jo. disco inferno.
els caps xerren i riuen entre ells. em deixen, de nou, sola amb l'escandinau, que està animat també i em parla de canibalisme, civilitzacions perdudes i el codi da vinci. amb aquestes revelacions ja el tinc una mica més classificat, i li tinc una mica més de por.
a les postres, escolto i somric amb anècdotes de viatges dels altres a austràlia i nova orleans. rialles i relax. final de la vetllada amb el fauno d'ulls brillants despedint-nos a la porta. per uns segons deixo volar temptacions libidinoses. ràpidament em ressigno a retornar al món real. per sort, toca dormir.
l'endemà, els retrobo per esmorzar. és en una sala diferent, impersonal. el fauno ha estat substituit per un educat jove amb perilla i armilla negra.
l'escandinau dóna per acabada la feina: s'ha posat camisa i pantalons texans. està molt més amable i relaxat. el cap català no sap desconectar i es passa tot l'esmorzar repetint el que va dir ahir. fora neva.
gairebé dues hores de cotxe per arribar a l'aeroport, escolto la vida, els orígens, ascendents i descendents de l'escandinau. l'horari habitual de feina a dinamarca és de 8 a 4. va veure un reportatge a la tele sobre el descens de natalitat al sud d'europa i deien que els horaris laborals tant llargs són un dels motius. per què tenim aquests horaris laborals? llenço el dubte a l'aire però els meus caps xerren entre ells i no em senten.
arribada a barcelona, fa calor (!), suo a l'aeroport i al taxi. ja sóc a casa.
arribada a barcelona, fa calor (!), suo a l'aeroport i al taxi. ja sóc a casa.
# posted by Hanna B : 11:57 a. m.
Comments:
<< Home
No està malament, cap a itàlia per feina i un soparet d'aquests de negocis que solen ser un tiberi! Quina enveja!
Això dels horaris laborals sí que és cert, els tenim massa prolongats. A Paris treballava de 9 del matí fins a les 18:00 amb una hora per dinar, però després encara tenia molta tarda pel davant. I com més cap al Nord millor s'ho munten! Jo avui he plegat a les 21:10!!! Però clar, quan es comenta passa el que t'ha succeït a tú: els caps es fan els Suecs!
Això dels horaris laborals sí que és cert, els tenim massa prolongats. A Paris treballava de 9 del matí fins a les 18:00 amb una hora per dinar, però després encara tenia molta tarda pel davant. I com més cap al Nord millor s'ho munten! Jo avui he plegat a les 21:10!!! Però clar, quan es comenta passa el que t'ha succeït a tú: els caps es fan els Suecs!
me gusta tu crónica de tu viaje. El tema de la cena con el fauno, las divagaciones que haces. Te imagino totalmente a pesar de no saber como es tu cara ni tus manos a pesar de no saber como son tampoco tus caderas te imagino moviéndolas suave y candenciosamente mientras el fauno pulula a tu alrededor y baila con sus manos en círculo alrededor tuyo mientras elevas los brazos y dejas caer hacia atrás la cabeza y te sumerges en un mundo de sueño y olor......buen relato, hanna, me ha gustado mucho.
buen relato de un viaje laboral/negocios con cenas, faunos y vikingos - lo mejor y es verdad a los de aquí les cuesta mucho desconectar, yo tb. lo veo en el trabajo - muy pocos saben salir de su corsé gris laboral-
aiii els horaris laborals, que és un tema bàsic en la qualitat de vida! coi!
gracias por los comentarios tenblog (tienes más imaginación que yo..) y b-on. releyendo el post, ahora le veo un toque pasteloso a lo corín tellado... (juassssss!!)
gracias por los comentarios tenblog (tienes más imaginación que yo..) y b-on. releyendo el post, ahora le veo un toque pasteloso a lo corín tellado... (juassssss!!)
Els sopars de feina tot sovint son surrealistes, especialmet si la conversa es duu a terme en un altre idioma i l'alcoholemia incita a la interpretació lliure... només cal que algú prengui la responsabilitat de la conversa per que la teva olla comenci a divagar per lliure... cap a països llunyans, situacions diferents o converses sinceres... tot plegat motiu de somriures inesperats de dificil ocultació social...
Publica un comentari a l'entrada
<< Home
