diumenge, 20 de novembre del 2005

fascinació

tot intentant trencar amb la inèrcia de queixes, lamentacions i rutines que omplen darrerament aquest-el-meu-blog, enceto un tema que és important per a mi, i que no m'és senzill d'explicar.
el tema és la fascinació, sense gènere.
sempre m'he sentit poc identificada amb etiquetes, morals, pecats i tota aquesta mena de corretges limitadores d'una cosa tant instintiva i visceral com és l'atracció.
per altra banda, i si haig de ser honesta, només m'agraden un 5% dels homes (aprox), petita minoria que inclou des de en quim monzó al kitaro, d'entre els famosos. i al fruiter o al veí del pis de sota, entre els anònims.
què vol dir tot plegat? ni ho sé ni ho vull saber. jo tinc clar el que m'agrada i el que no, fins a quins nivells i fins a quins no. i passo d'etiquetes, definicions, classificacions i estigmes.
no pretenc parlar de sexualitat sinó de fascinació, atracció, desig, i d'altres sensacions subtils, per a mí molt més interessants i enriquidores.
tornant al tema inicial, la bellesa femenina em fascina. em podria passar hores mirant i admirant una dona guapa (terme que admet tot tipus de subjectivitats). i crec que és una atracció molt general entre femelles. com s'enten sinó el fenòmen de que les revistes femenines presentin dones atractives a la portada i en seductors reportatges al seu interior? i que silenciosament, les compradores de tals revistes, acceptem el joc? com s'expliquen les mirades intenses que reps per part d'altres dones el dia que estàs especialment atractiva?
jo m'ho explico com una atracció immediata que crec, té poques o poquíssimes connotacions sexuals. o vaja, per a no generalitzar i no arriscar-me a pontificar, parlaré de mi.
sempre s'ha repetit la mateixa, idèntica reacció en l' intent d'explicar aquesta atracció/fascinació als que en aquell moment eren la meva parella. en explicar, per exemple que tinc una companya de feina preciosa, que em fascina, la reacció d'els ells que han escoltat l'explicació ha estat calcada: morbosa atenció. al.lucinada, absoluta, intensa, fogosa, explosiva. bavosa.
i la inevitable pregunta: "i que li faries????"
davant la meva més absoluta frustració i desconcert
"fariaaaa????... doncs res... només mirar-la i prou"
"...com que mirar-la...!!! res de sexe???"
NOOOOOOOOOOO!!!!!!!!
una altra tòtila víctima de la luxúria que es carrega tota la preciositat que implica una fascinació, i tot el preciosisme del sentiment. un altre que no ha entès res.
contemplació, fascinació, moltíssima tendresa. res de sexualitat. de fet, és el mateix que sento ara mateix per un parell de companys de classe que deuen tenir vint-i-pocs. és simplement fascinació per la bellesa, vingui d'on vingui. i cap intenció de marcir-la convertint-la en vulgar performança gimnàstica.
i benvingut sigui el sentiment, que per ell mateix és preciós i valuós. talment com una posta de sol, com un bosc a la tardor, com unes flors a la primavera, com el mar alguns dies d'hivern. a cap d'ells els faria res. només mirar-los i omplir-me de la seva bellesa. com un aliment imprescindible per a l'ànima.

Comments:
T’entenc, crec que t’entenc, hanna, i sovint em passa el mateix que dius. Parles dels sentiments, però també parles dels sentits corporals. Em fascinen alguns cossos, gestos, veus, ritmes, olors... no importa de qui. Em fascinen intel·ligències, innocències, mirades, estaticitat i moviment. Em fascinen alguns nens, joves, grans i vells. Hi ha un sentit, però, que no puc exercitar i que com els altres sovint és fruit de la tendresa i de la fascinació: el tacte. M’agrada tocar la gent que conec i m’agradaria tocar alguna gent que no conec. De vegades m’entren ganes d’acaronar la panxa d’una noia embarassada, passar la mà pel cabell d’un nen, fer un petó a un avi o una àvia que espera el canvi de llum en un semàfor, posar el braç a l’espatlla d’algú que s’està sol o sola amb els seus pensaments en un banc o una cadira... Això, però, seria arriscat, encara tabú. M’entens, hanna.
Vaja, gairebé que t’escric un post :-)
 
Això de la fascinació és més comú del que es vol admetre, o del que es pot entendre. Avui he vist "El Darrer Samurai" i no he pogut evitar de sentir una fascinació (barrejada amb una inmensa enveja sana) per la bellesa del rostre del senyor Cruise, fascinació que comparteixo pel senyor Pitt (i enveja, però sempre sana, eh?). Però res més, no sento cap mena d'atracció en cap aspecte. He sentit fascinació per la intel·ligència de certes persones, per l'expressivitat d'altres o fins i tot per la seva manera d'afrontar els problemes. Però això no implica res més, és senzillament una mena d'admiració. Cal saber distingir entre admiració i atracció, una linia que separa dos mons i que si no es sap veure pot comportar molts problemes. De fet ara em passa amb una noia, quan estic amb ella no sé si em fascina o m'atrau (o potser una barreja de les dues coses). Hauré de reflexionar...
 
Totalment d'acord hanna.
 
Hanna, 100% d'acord.
Sovint quan parlo amb algú que em resulta agradable i per qui sento una amistat sincera, sigui home o dona, sigui jove o vell, sigui proper o llunyà, sigui solter o casat, la meva admiració i/o afecte i/o atracció es concentra i sorgeix la fascinació. I aixó no vol dir més que el que diu: la persona et fascina, i gaudeixes de la companyía, la conversa i la llum que la persona irradia. Durant una estona et sents feliç i honorada per estar on ets.
Tabé em fascina la bellesa "de revista" i la joventut als ulls. La infància alegre. La vellesa serena. La intel·ligència humil i ben intencionada.
També em passa de vegades el que diu el Pere; tinc un ex- company de feina que quan fa temps que no el veig i quedem imagino que li salto al coll i li faig dos petonassos. Però sempre el saludo sense petons, per que sóc així i per que no em malinterpreti.
El tocar és més imaginari, potser perque sóc carinyosa d'intenció però força esquerpa de tracte.
Perdona el rollo, és que trobo el tema interesantissim.
 
gràcies a tots pels comentaris, m'agrada molt llegir que tant homes com dones podem sentir aquesta fascinació i gaudir-la...
especialment agraeixo els vostres comentaris, pere i bellosoli, que els trobo molt valuosos com a testimoni masculí.
perquè serà tabú el tema tacte? m'intriga, tot i que personalment sóc com tu xurri, més aviat esquerpa de tracte, intentaré esbrinar més sobre el tema..
 
Creo haber entendido -si no literalmente, al menos el sentido general- todo. Naturalmente -y si no os molesta- contestaré como buenamente pueda (en cuanto el fondo y en cuanto al idioma utilizado :D).
Admitamos pues que existe una fascinación respetuosa. Una seducción no física, incorpórea. Las mujeres, por supuesto, administráis mejor la cuestión. Sospecho que los hombres somos más lineales... No sé. Tampoco es exactamente así. Estamos dejando de lado el filo de la magia. Si existe, si concurre... un mínimo roce es como una descarga de alta tensión. Los tímidos y los respetuosos inteligentes (hablo escrictamente en masculino) gestionamos la cosa con ilimitada prudencia. No es tabú. Es cautela. :-D.
 
hans, gracias por la visita y el esfuerzo. lo que comentas ya sería una realización en sí, yo me siento más feliz (y realizada) en plan platónico, será cosa de mujeres.. pues no sé..
*
aprovecho para añadir (y no relacionandolo contigo, hans) algo que olvidé y es la alergia vomitiva que me producen los hombres que ante la belleza masculina afirman "yo es que de eso no entiendo" qué cosa más ridícula, por diossss!
 
Més que llegir aquestes línees les he begudes. Molt ben explicat! fins que no he vist escrit no ho he reconegut tan vivament. A mi de vegades em passa d'una manera tan bèstia que em fa por pensar que s'adonaran que les miro tan fixament i que les puc arribar a gastar, però no puc parar fins que m'he acostumat a les formes, els moviments, la manera de parlar, de mirar. Petons. I amunt, que el solet de novembre és fantàstic i d'alguna manera t'acompanyem cada dia totes/ts.
 
És que alguns homes subnormals dirien qualsevol cosa per evitar la sospita que no siguin 100% heterosexuals. Estic segur que saben distingir perfectament entre bellesa i atracció, però temen que apreciar la bellesa d'un home s'entengui com atracció per aquest home i en la seva ment això és un gran pecat. Coneixia molts homes així. Ara gràcies als Deus ja no.
 
moltes gràcies Heïshmerant! per cert, si tens blog, no té accès desde el teu nic, no sé si ho has vist i si es pot arreglar (curiositat pura ;))
i sí luc, et veig molt militant en el tema, però és una cosa que més que ràbia em fa pena. per sort el món va canviant...
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?