diumenge, 6 de novembre del 2005

combatent el monstre

doncs segueixo aixafada i negativa.
intento esforçar-me per no caure en la recreació pobre de mi, sobretot perquè no en tinc cap motiu important, però aquests dies foscos i freds em tenen molt poll.
coses a explicar del cap de setmana:
divendres: gran rajada i no vaig anar al concert dels teenage fanclub, sino de tapes i birres amb una amiga, que via empatia, afecte, sentit de l'humor i capacitat pacient per escoltar els meus espessos pseudo raonaments, va congraciar-me amb la raça humana en general i el gènere femení en particular.
dissabte, dia de calma i de no fer res. a les vuit del vespre vaig sortir a prendre una mica l'aire fosc i vaig acabar al diagonal mar maleïnt la grip de consumisme compulsiu que semblava afectar a tota aquella massa histèrica frenètica atapeïda de gent.
voto per guarderies als centres comercials ja! perquè només falten els nens xisclant, plorant i cridant per creure que has anat a parar al sinistre infern dels pecadors capitalistes.
sense ganes de cuinar per sopar, vaig comprar una bossa d'arros congelat tres delícies amb espinacs al mercadona. gran error, no dic que fos dolent, però no me'n vaig poder acabar un plat. el gust, insípit i alhora aspre pels espinacs, i l'aspecte, sintètic amb tots aquells trocets compactes de truita (?) i pernil (?) i aquells cucs translúcits (gambes?). mai més.
avui he quedat amb la l. per dinar, cosa que no diu gaire a favor de la meva personalitat. sobretot volia sortir de casa i aprofitar el dia de solet que feia. la cosa no ha rutllat gaire, ella estava extremadament negativa i queixosa (la queixa per tot forma part del seu caràcter) i jo tampoc estava prou animada com per a canviar de tema ni per fer bromes, així que m'he dedicat a donar-li la raó.
hem visitat una mena de mercat (alternatiu?) anomenat pulgas-mix al convent de sant agustí i he patit una sobredosi de modernitat. aplaudeixo la idea de muntar un mercat de rampoines, però no entenc perquè ha de ser una cosa moderna.
estava pleníssim i amenitzat per una mena de tambors tribals amb ritme electrònic a tota pastilla. estampats retro-psicodèlics arreu en roba i complements, i suspens general en creativitat. no vull ser moderna mai de la vida, deu me'n salvi! és més, m'atreveixo a predicar que ser modern no és modern. apa.
aquests dies hem parlat amb el david, diu que estan bé i tranquils, i que duri. s'han instal.lat en un apartament d'aquests per dies (el darrer gran negoci a bcn).
ai, que desofegadeta marxo a dormir, fet el rotet...
* lamento confessar que no tinc cap retirada a la jane fonda.

Comments:
Ara entenc perquè dissabte al vespre hi havia milions de persones davant l'entrada del convent Sant Agustí que no em deixaven passar. Vaig anar a veure la pel·li de l'Isabel Coixet i evidentment em va agradar (excepte el final que em semblava absurd) i evidentment em vaig quedar adormit, aquesta vegada durant més que tres segons. Crec que la fase més crítica és quan la pel·li encara no ha arrencat del tot. Així ja saps que no em passa només amb tu.
 
Estic d´acord amb aixo de la modernitat...


ah, i que ho lamenti l Jane Fonda!
 
Suposo que la Jane Fonda deu ser la de la foto. I què si no t'hi sembles? Cadascú és fantàstic com és i ben diferent. LLegint el teu cap de setmana (cds) sembla que has tingut alguns moments justets, però també hi hagut bones estones, no?. Apa, mira de no desanimar-te massa, si ot ser, que el món continua rodant i amb un munt de coses interessants per descobrir. No sé, avui potser estic massa eufòric. Un petonàs a galta i galta. Smuaques! Ànims!
 
Guais les birres i la xerrameca!!!! està bé relaxar-se i compartir sense gaires cerimònies.

Del concert, et remeto a la frase d'un amic meu "IF YOU DON'T WANT TO, YOU DON'T HAVE TO", frase qeu m'encanta com a crit de guerra. Especialment útil si no saps dir que NO -a mi tot sovint em passa:-(

Potser et pot sevir per la l.

L'arros tres delícies findus és depriment. Deixa'l fins l'estiu, que tinguis més defenses lumíniques.
 
aqui la hanna fonda ;)
aquesta peli que dius si que no la vull mirar, luc, que fa patir i plorar (intueixo)... això de que t'adormis amb altres persones i mirant altres pelis em consola, i al sr. greenaway, si ho sabés segur que també ;)
pelauras, jo visc en una zona del poblenou semideshabitada i no hi tenim un enllumenat com cal, encara. tant promocionar el forum i mira, s'acaba i ens deixen a les fosques...
holes denke! un altre anti-modern? la jane fonda segur que lamenta no ser ja la de la foto tampoc, els anys passen...
m'alegro que estiguis eufòric i positiu albert, jo vaig de camí!
i xurri, moltes gràcies pel consell, estic per fer-me un pin amb el logo aquest... ;) i l'arros tres delícies, ara tinc el repte de cuinar-lo jo aviam si supero el del mercadona (al findus ja no m'hi arrisco...)
 
Sóc tangencial com gairebé sempre, Hanna. La veritat és que la Fonda s'aguanta molt bé físicament als seus 67 anys (no puc incloure foto), però diu que fins als 60 no va començar a saber qui era... Llarga espera, oi? Més: "Vaig ser tot el que els meus marits van voler: amb Roger Vadim, la doneta sexual, amb Tom Hayden, la revolucionària, i amb Ted Turner, la senyora del magnat". M'hi jugo el que vulguis que tu ja ara ho tens més clar. I si no, què?
 
Q passa HannaB - Espero la chispoa y el speed sano vuelva a tu cuerpo - Seguro q se trata del cambio de "estación" y q estamos a las puertas de Navidad - a mi eso si q me deja choff - Y bueno de los d elos Teenage FC, bueno ya estamos en otra onda, y los vinilos me siguen recordando a esa época, disfruta d elas birras con las amigas - no hay nada mejor y bebe Moritz, está muy buena :)
B-sos by b-on//janbaar
 
curiós pere, allò que l'altre dia comentava al teu blog dels pensaments que després trobava per escrit, doncs avui he vist a casa dels meus pares el suplement de la vanguardia del diumenge, amb la jane fonda, i el que comentes. en tot cas, buscava una foto on sortís alguna "heroina" lluitant amb un monstre i li va tocar a la jane fonda... quines coses, oi?
en tot cas, més clar ella en relació al tema que comentes sí que ho tinc, de la resta ja no sé si tinc res clar, però enfin pilarin, d'això es tracta tot plegat...
b-on, es sin duda el cambio de estación (rimilla va) pero voy en camino de recuperación (rimilla viene)... la navidad me deja bastante indiferente (animicamente) por suerte, espero que con tu gran family la lleves mejor ;) besos y una st. moritz a tu salud :)
 
Be, a mi sempre m'ha agradat més passejar pel carrer que pels centres comercials. De fet els detesto. Prefereixo entrar en una botiga, sortir i que em dongui l'aire, veure la gent, i quan en tingui ganes tornar a entrar a un lloc tancat.

Sobre el ser modern... crec que tens raó. Hi ha gent que per ser modern acaba sent freaky.
 
si, pelaura, certament de dia la llum es bonica, pero jo que no sóc de molt matinar, no l'aprofito gaire (gens)...
bellosoli, jo odio els centres comercials, pero de tant en tant hi caic, i en dissabte, dec ser massoca...
 
Sí que és curiós. Com que jo m'entretingués llegint l'entrevisat a la Jane Fonda, cosa que no faria normalment, i després en trobés l'al·lusió al teu post.
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?