dimarts, 15 de novembre del 2005

ara

monotonía de lluvia tras los cristales. la pluja fina, incessant, el cel gris, la llum blanca, els colors llampants.
el cap tèrbol, les mans glaçades, el te massa calent. la llengua escaldada. la precipitació.
estic en plena sobredosi d'escoltar la nena sola i la nena amb la kim wilde, mateixa cançó, dues versions. m'agraden les veus de totes dues, la melodia èpica, emotiva, el crit d'esperança dins la desesperança. i no estic depre, només que sóc una sentimental i m'enganxo a certs estats d'ànim, i més si el temps ens acompanya.
*
la desgràcia de tarragona m'ha colpit.
tens una llar, una dona, tres nens. l'endemà ho has perdut tot. en queda un home sol. com es pot suportar això? sense les persones més estimades, sense els teus records, les teves coses. res.
tothom donan-te el condol. no hi pot haver cosa més dura, més trista, més insuportable.
*
seguirem doncs, caminant en la corda fluixa, un peu davant l'altre, amb més o menys seguretat i amb millor o pitjor equilibri. demà pot ser fantàstic o pot ser un malson, ni ho podem saber ni predir ni evitar. per tant, a gaudir de la certesa i del que tenim: el present.
ai, però quin dilema, és tant difícil gaudir del present! el refugi dels vells temps és tant segur! la diapositiva que projecta la nostra ment amb futurs plans/desitjos/projectes és tant temptadora... !! la realitat és queda en un tràmit, una sala d'espera.
*
l'altre dia ens van posar una peli a classe, un documental sobre el llibre who's counting? escrit per la marilyn waring, interessant, esclaridor, i emocionant. calen moltes marilyns al món o moltes persones poderoses amb els seus valors. però es clar, tants i tantes senten l'etiqueta feminista- ecologista i ja es posen a sobre el xubasquero i les botes d'aigua per passar per sobre d'aquesta mena d'ideologia, i que no esquitxi. fuig, fuig, que aquesta gent radical només busquen que problemes...!! tristíssim.
*
ves, no hi ha manera de sortir del sentiment, trist, tristesa, tristor. si ho puc definir tal i com ho sento, en sortiria una lassanya formada per una capa d'inevitabilitat, una de resignació, un farcit d'experiència amb un punt amarg, i una beixamel clareta d'esperança i il.lusió. apa, que quica m'ha quedat!

Comments:
es culpa del tiempo Hanna, no preocuparum maca....échale una pizca más de esperanza a tu lasaña reina.
muchos muchos muchos muchos muchos besitos (mogollón de ellos)
 
Culpa del temps i de més cosetes que s'adjunten per formar un exèrcit poderós que enfonsa als més estables.
 
Definitivament:
Omple la banyera d'aigua calenta i algun sabó o sal que faci molt bona olor(si es que t'agrada banyar-te i no et fa angunia arrugar-te els dits) i estigues-hi fins que acumulis tota la calor que has perdut avui.

Si el rotllo remull no et va, es pot substituir per un bon edredó i una tassa de té (el de gingebre es una bona opció) al sofa de cassa, i una comèdia dels anys 50 o 60 al DVD.

Urgent: escalforeta i descans.

Te n'envio un parell de dosis!!!

(llàstima d'emoticones tipus cor, careta somrient, etc... aiiii...quo vadis BB).
 
Apa!!! casa amb dues ss!!!
cada cop estic pitjor!!!!
 
És clar que demà es pot capgirar el nostre món, però és més probable que no ho faci. L'important és que quan arribi el demà, passi el que passi, puguis mirar enrera i dir: "ahir vaig gaudir, va valer la pena". Procura passar-ho el millor possible i ser tan feliç com puguis,la resta vindrà rodat. Ànims i oblida la pluja! que ja marxa!
 
aiii mil gracias tenblog, por los besitos, se reciben muy bien cuando se necesitan :)
ieps luc i bellosoli, passen coses tristes al món i la pluja les fa sentir més intensament (a mi, vaja)...
i xurri! això de la banyera fa dies que em ronda... crec que aquest divendres vespre caurà, amb una tassa i a cassa :)
 
Serà el temps, però jo també he tingut un matí "llorón" (estava acabant el llibre de Gioconda Belli). De totes maneres, tampoc ens estem enfonsant i, per tant, no cal amoinar-se en excès. Això de la banyera pot estar bé. En qualsevol cas, la meva recomanació és anar amb compte amb les pelis que vegis, les cançons que escoltis i els llibres que llegeixis. Selecciona, no cal sumar circumstàncies. Ah, i això de la lassanya, si la fas tu, cocinera excelente, no sona tan dramàtic. Segur que et surten d'allò més bé.
 
bones albert!
bé, la veritat es que tot es veu millor amb un dia bonic com el d'avui, un cel blau i un sol lluent!
la lassanya (però en versió comestible i clàssica) caurà el cap de setmana :)
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?