dimecres, 5 d’octubre del 2005

ultrasònica



no penso deduïr que el soroll dels avions em va encendre l'adrenalina, però en tot cas porto uns dies on, tenint en compte que normalment estic off i que acostumo a anar pel món amb el pilot automàtic mentre somnio en les meves coses.
anar a classe cada dia després de la feina i arribar de nit a casa m'obliga a organitzar l'escàs i ara supervaluós temps lliure, i aprofitar-lo al minut. sóc prou bona per organitzar el que sigui menys la meva pròpia vida, però no tinc més remei que posar-m'hi si vull sobreviure a la nova etapa laboral-estudiantil just encetada.
les classes les segueixo disfrutant, tot i que hi ha profes i profes.. un parell de molt bons: la bona professora a més explica de maravella, el bon professor divaga massa però és un gran savi. un de dubtós que per ara no em dona bones vibracions. i una de rara rara rara. ens explica algunes coses com si fossim parvulets i altres com si fossim enginyers. aquesta dona desperta murmuris constants per les dues versions que alterna.
ahir vam tenir l'avinentesa de donar les definicions d'estat i nació a la classe de ciència política així que al damunt resulta que toquem un tema calent i actual. ja sé com defensar que catalunya és una nació amb arguments irrefutables.
i bé, acabo per avui les narracions de les meves petiteses fent saber al món que ahir em van donar la bona notícia de que l'adrian mole, aquell mític nanu anglès de tretze anys i mig sempre preocupat pels seus grans, pels pares caòtics, l'alimentació de la gossa i enamorat de la nena pandora, torna al món literari convertit en un trentanyer. recomano als fans i no fans de l'adrian mole una visita a la seva pàgina (en anglès).

Comments:
trabajadora-estudiante q energía y sigues on!!! y soñando en tus cosas!!! Continúa así ese espíritu de aprendizzzaje continuo d enuevos restos es lo que siempre me hace volver a ver al ser humano con mejores ojos y pensar que aún hay lugar para....ver como las hojas de loto fluyen por el estanque
 
No conec a l'Adrian Mole, però ara aniré a enterar-me...

A mi em van ensenyar a EGB que Espanya era un estat plurinacional, mentre que els Estats Units eren una nació pluriestatal. Sentint aquests dies les tertúlies madrilenyes, no sé on haig d'anar a reclamar... ¿? :-)
 
Potser jo seria un bon alumne d'aquesta profe rara rara rara, perquè tinc tendència a entendre les coses complicades i no entendre les coses fàcils. Però clar, jo també sóc raro raro raro.

Potser també probaré la vida hiperactiva, perquè no em recordo com és estar on.
 
gracias b-on! la verdad es que aprender es un placer, estoy muy contenta con esta nueva (pero agotadora)vida.
ego, l'adrian mole és tot un personatge, i super recomanable, els seus diaris son bonísssssims!
tema nacio i estat, es interessant i ridicul alhora, oi???
luc, dubto que aquesta professora t'agradés. a mi cada dia m'agrada menys! la vida hiperactiva m'agrada per variar, però no és la meva vida habitual... :))
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?