dijous, 13 d’octubre del 2005

a l'inrevés

la meva mare m'ha sorprès amb una inesperada doble acrobàcia:
ha tret no se sap d'on una cortina vella de la banyera (la recordo vagament), de plàstic blanc amb dibuixos en tons marrons de paraigues i unes ratlletes imitant la pluja.
i això és rar en extrem venint d'ella, que sempre ho llença tot.
diu que me la dona perquè tapi la roba estesa. com que jo no entenia la finalitat de tal acció cutrelux, m'aclara que ho haig de fer, "ja que se m'hi caguen els coloms". això si que m'ha matat. resulta que ella tampoc m'escolta a mi quan li parlo. les nostres converses deuen ser monòlegs de sordes.
en el seu moment la vaig trucar enfurismada per les cagades (voto per les gavines) causades pel soroll dels avions del dia del festival aeri. i constatat queda que aquest era el motiu, perque mai fins ara havia passat i no s'ha repetit.
la seva interpretació lliure m'apena, perquè si realment els coloms fessin el que ella es pensa, jo estaria dels nervis i l'estenedor hauria hagut de passar a fer altres funcions alternatives.
conclusió: la meva mare guarda coses (!) i no escolta el que li explico (!!).

ahir nit amb la pluja intensa i la sensació que era divendres, no podia anar a dormir. vaig estar remenant cds i escoltant música fins les tres del matí. m'ha costat llevar-me, però a hores d'ara ja sóc en aparença, productivitat i estat físic, la mateixa de sempre. serà veritat allò de que amb els anys necessitem menys hores de son?
*
ahir, una persona que havia llegit allò que vaig penjar de l'amor i l'enamorament deduia/resumia: jo no tinc necessitats físiques (sexuals per a concretar). si cal aclarir aquest punt, ho faig immediatament: les tinc. jo només deia que puc ser feliç sola, però això no implica que no pateixi -per fortuna no cada dia- les mancances d'un celibat escollit que de vegades trontolla.
*
vista la meva primera peli del peter greenaway. impressionants imatges, preciosa música, història rocambolescament absurda. (conclusions de principiant). en vull mirar més.
*
i avui és dijous, estic d'un humor neutre i com es pot constatar, no tinc gaire res a explicar.
*
els quadres són d'en georg baselitz.

Comments:
nops, era the belly of an architect. no puc posar la traducció al castellà perquè no em mola gensss la paraula "vientre"
desconec (crec) al maic rivers... canta?
 
Ep Hannab, com he dit al meu blog estic de visita fugaç... m'ha fet molta gràcia la intrussió de la teva mare al teu univers.
La meva també és una free-lance de cuidadín!!

escolta el què li sembla, sempre es queda amb un fragment del què li dic i, per si fos poc, re-versionat.

Que li dius que millor que vingui a les quatre perquè a les 5 has d'estar al metge: doncs ella entén que ha de venir a les 5 perquè puguis anar al metge..

Ella tot ho fa "her way", a la seva bola. I jo ja desisteixo d'intentar entendre-la. però la veritat és que em faig uns bons farts de riure amb les seves sortides!! :-DDD
 
Hanna, Gri-gri, no se si es un consol, pero no sou les úniques. A la meva mare vaig deduïr que era millor parlar-li del revés: no vinguis que la nena està bé en comptes de siusplau vina que la nena està malalta.
O truca'm a les 4 que estaré esperant per comptes de no truquis a les 4 que sóc fora del despatx/reunida i no m'hi puc posar.
Per descomptat vol localitzar-me imperiosament el dia que tinc un vol de 8 hores i el móbil apagat: dedueix que m'he matat amb el cotxe, tant li fa que porti dues setmanes dient-li el dia que marxo, sempre pensa que era l'endemà. Aiiiisss. Etc.
 
Molt interessant, la interpretació de la teva mare. Jo tinc un problema semblant amb el meu pare. Ni tan sols s'adona que li estic parlant.

Tothom té necessitats físiques. Aquesta persona deu ser d'un altre món.
 
ei grigri, m'alegro de veure't per aquí! ja veig ja que les respectives mares teva, de la xurri i meva anirien del bracet en la interpretació lliure de les nostres explicacions... :)
luc, aquesta persona se suposa que era jo al post referit. es que potser no m'he expressat amb claredat. coses de la son i la pluja....
el teu pare i el meu també farien bona parella...
 
Perque cuan puc dormir, dormo poc.
I cuan tinc que aixecar-me sempre tinc son?
Snif...
Petons
 
La meva mare no entra al club. A casa som més aviat de no posar-nos gaire en el que fem la resta de la família. Família, quina família? Potser ens passem una mica massa i tot. I benvinguda al club dels amanats de Peter Greenaway. La BSO de l'arquitecte és brutal. Ho hagués sabut abans i t'hagués fet un "paquet" doble. Bona nit.
 
dicarlo, això és el meu malson dels caps de setmana. quan puc llevar-me tard el meu despertador intern ho boicoteja i em desperto a la hora habitual. argfffffff!
el terme mig amb el tema mare també deu ser impossible, em sembla albert... oi? tema bso, no sabia que estaves tant ben proveït...:) ja parlare amb els meus camells habituals aviam si em baixen bso del greenaway...:)
lituss! estas bé?? com sense llum?¿
a casa??? per la pluja?? el que faltava..!!
 
Saludos y manzanas.
Geniales esos cuadros...
 
A mi The Pillow Book m'encanta, però... Albert, és possible que t'agradin Las maletas de Tulse Luper?
HannaB, miraré "El vientre...". Per cert, llegides crítiques hiperbones (a l'alçada de Manhattan i Annie Hall) de la nova peli que ens arribarà del Woody: yuhuuu!
 
ostres ego! no ho havia sentit, que bé! esperem que no trigui doncs!!
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?