diumenge, 30 d’octubre de 2005

fluixera estacional

estic fluixa.
acabo de mirar la peli del 33 i m'ha agradat molt. snif! quina plorera! el kris kristoferson, quin paperàs! ...i els paisatges, els personatges, els ambients, la melangia vital.... m'han vingut ganes de tenir fills entre plorera i plorera...
l'he enganxada de casualitat, menys mal, just començar. no havia previst estar-me 123 minuts seguits asseguda així que al final ja no podia més de pixera i de set. això de no posar ni un anunci en una peli qui s'ho ha inventat? és una barbaritat.
a casa hom necessita aixecar-se, anar a fer pipí, a beure aigua, a picar alguna coseta, potser fer una trucada de telèfon, etc, etc, etc.... evidentment parar cada 15 minuts per posar-ne 20 de publicitat és aberrant. però cap ni un anunci gairebé és la tortura contrària. la sol.lució, opino, seria posar 10 minutets d'anuncis just al mig de la peli, es a dir, en aquest cas, al minut 61,5, com a gentilesa pietosa cap a l'espectador/a.
m'he quedat sense sopar perquè no em volia perdre ni un minut. el meu sopar era una amanida amb formatge de cabra (a la planxa), que haurà d'esperar a ser preparada i menjada demà per dinar. tampoc tinc massa gana, puc aguantar perfectament avui sense sopar.
enfi, fet el pis, beguda l'aigua i desconectat el mòbil que no tenia cap trucada perduda ni missatge, em disposo ja a anar a dormir. ja porto dos dies fluixa fluixíssima. em fa mal tot. ahir eren especialment els braços i les articulacions. avui són els ossos, les cames i l'esquena.
tinc el cos esgotat, potser li he donat massa canya amb aquesta arrencada intensa del nou curs. la veritat és que ara mateix em sento molt saturada, molt esgotada i molt poc vital. espero que tot es pugui arreglar amb aquest dies de descansar, dormir i no tenir cap obligació.
el que m'ha passat avui ha estat especialment ridícul: he volgut anar a nedar, se m'ha fet una mica tard perquè he passat molta estona netejant els interruptors de la casa amb kh7. estaven molt bruts, feia temps que tocava. han quedat preciosos. gairebé massa blancs ara, comparats amb la paret que és més aviat color gelat de vainilla.
total que he entrat al centre esportiu a les 14:20 aproximadament. no hi havia ningú al taulell. dins el vestidor femení, hi havia un bon grapat de dones en pilotes, de les que a mi em fan passar vergonya aliena. no crec tenir cap trauma amb el cos i en estar despullada, però altra cosa es mantenir-se en pilotes sense motiu i passejar-se en plan exhibició. i més quan el cos ja fa més aviat cosa de mirar. enfi, hi havia una senyora amb tanga que a més em mirava molt. jo he concluït que seria lesbiana. visca les meves conclusions elementals.
el motiu que la feia mirar-me i que jo no sabia, era que el gimàs tancava en mitja hora i la piscina en cinc minuts, i que el que jo estava fent: posar-me el gorro de natació i agafar el barnús i les xancletes, era una cosa sense sentit. però no m'ha dit res, i he anat cap a la piscina tota feliç. que evidentment era buida. jo encara més feliç. m'he ficat a la dutxa. em dirigia a les escales per entrar a l'aigua quan ha vingut corrent la noia vigilant a dir-me que la piscina tancava en tres minuts. m'he quedat trasbalsadíssimament frustrada. m'ha ofert entrar els tres minuts al jacuzzi. agraïda, però no. i he tornat al vestuari femeni, feta un poll moll i la senyora encara amb tanga posant-se cremes o nosequè. m'he ficat a la dutxa tant digna com he pogut, i un cop seca i vestida, he tornat cap a casa. he penjat el barnús, he estès el banyador i he desfet la bossa. demà espero arribar abans de les 14 hores. si canvien l'hora aquesta nit, això que tinc a favor. qui no es consola es perqùe no vol...
*
barcelona blogs. ens hem de despedir o no? de moment encara funciona... em fa tantíssima pena tot el que es perd...!!!!!!

Comments:
a mí tb me da mogollón de pena.....en fin, me quedo con lo que he sacado de allí....A VOSOTROS. Mogollón de besos pa tós y toas
 
No acabo d'entendre perquè la noia vigilant no et va deixar ficar-te a la piscina per tres minuts. Hauria sigut suficient per fer una volta anada i tornada.
 
Ja et veig pintant les parets de blanc per que facin joc amb el s interruptors.

Aixó del KH7 es fantàstic, però et neteja les mans també fin el punt d'esborrar les empremptes digitals i tot.... jo li tinc molt de respecte, em dona el punt que es un profducte per suicidar-se o suicidar algú. Avui sóc jo la tétrica.
Patrocino desinteressadament el gimnàs del barri des de fa temps, no hi vaig mai. Ara se'm fa tard, ara no tinc prou estona per anar-hi, etc... tota mena d'autopactes amb l'endemà d'alló mes poc creïble. Em justifico a nivell subconscient pensant que són les dones en boles, que es pentinen amb les cames eixerrancades davant el mirall i ensenyant un cul que fa temps ha perdut la categoría d'exhibició, les que m'ho fan desagradable. Aixó i la perenne olor a peus i "moho". I els dos dits d'aigua al terra, que no hi ha manera de posar-se els pantalons sense sucar-los-hi.
La tenblog em titllava de pija, tindrà raó, la tía.
No miris pelis de plorar, que fan plorar!!!!!!!!!!!!!
 
gracias ten, estoy de acuerdo, nos hemos encontrado virtualmente y sólo eso ya ha valido la pena, pero eliminar barcelonablogs no se perdona. snifff!!!!
luc, suposo que deuria intuir la meva passió per la natació i que un cop a dins aviam qui em feia sortir ;)
xurri, sóc una maruji previnguda, vaig posar-me guants (!) amb el kh7.
has descrit perfectament el meu centre esportiu. a mi em salva la felicitat que sento nedant i no diguem el subidón endorfínic del camí de tornada a casa... no té preu.
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?