diumenge, 23 d’octubre del 2005

el circ de les puces

avui he fet una mica la cucafera i m'he vestit estrafolària, tot aprofitant l'avinentesa d'una invitació per prendre un te. m'agrada treure a ventilar la vena estrafolària de tant en tant.
m'encanta vestir-me d'alguna cosa que no sigui jo.de.cada.dia. en general sóc poc original i acostumo a alteregotearme dins la temàtica tribu urbana, sigui punk, heroïna de comic o iaia anglesa.
les millors ocasións pel lluïment són les festes d'uns amics que viuen a gràcia. fan festes temàtiques cada dos o tres mesos i jo hi assisteixo incondicional-ment. a les cucaferes ens agrada sortir de nit i juntar-nos en grup. i si és dins una casa vella, fosca i amb la música prou alta per no haver de parlar gaire, milllor que millor. ens mirem, els nostres ulls es somriuen i gaudim en íntima comunitat.
el repte d'avui era sortir en ple dia. en principi, la prova ha estat superada i m'he divertit força. altra cosa ha estat anar després a fer uns encàrregs pel centre i veure'm al mirall de cos sencer d'una botiga. he sentit la urgent necessitat de tornar-me invisible i teletransportar-me a casa meva en tres segons. enfí. una contradicció exhibicionisme-por al ridícul que intento mantenir en sana germanor.
haguda de conformar amb el lent i tremolenc metro línia quatre, he descobert que altres cucaferes -quina casualitat!- també havien triat avui per sortir a passejar.
finalment he arribat a casa i m'he posat còmoda. he encès la tele, he sopat i ja m'he quedat enganxada al sofà. he zapejat una peli horrorosa de senyors feudals teletransportats a l'època actual a l'a3, una mena de drama amb el nicholas cage (nopuc.nopuc) i la meryl streep (per ella l'he mirat uns segons) al 33, una estona del barça a tv3, una estona d'un atrotinat show.eurovisió a la 1 i finalment m'he quedat conformada amb el circ de tele5 dels dissabtes nit.
i m'he trobat amb la sorpresa d'aquest ultraheroi, en manolo. novio de la inma, concursant freak del granhermano. resulta que la inma és exhibicionista, li agrada pintar-se els ulls i vestir-se com una mena replicant marieta. però alhora és molt pudorosa. i en manolo, un troç d'home sensat i coherent i senzill i que sembla força sensible (això sí, amb la cara de la inma tatuada a l'espatlla). m'ha impressionat aquest mascle.
quan em relaxo i deixo descansar l'esperit crític em sorprenc sentint una certa simbiosi (terme granhermano per excel.lència) identificativa amb la colla de nans, bestioles i malabars que habita dins la tele.
*
ahir nit vaig anar a sopar amb la l. he parlat d'ella amb anterioritat i no precisament bé. em refereixo al blog antic i a uns dies tristos i desagradables. despres del viscut, no esperava tornar a veure-la, però em va trucar dimecres i em va proposar de quedar divendres.
jo anava molt cautelosa i una mica preocupada. i vaig trobar-me amb una persona canviada que lluita per estar bé, que admet i parla dels errors comesos i que vol endreçar la seva vida. per les altres coses, segueix tant aguda, forta i valenta com sempre. vull creuar els dits i vull que tot vagi endavant i tant encaminat com sembla. encara no m'he posicionat sobre si vull entrar al seu cercle de gravetat de nou o prefereixo quedar-me'n al marge. temps al temps.
*
ja tenim al damunt la tempesta castanya-panelletera. preveeixo uns propers dies de xàfeg intens d'extenses i meticuloses explicacions de receptes, orígens, tipus, colors, sabors, presentacions, formes, preu/kilo, deconstruccions i la inevitable polèmica de panellets amb patata sí, panellets amb patata no. tot sigui fer bulto als mitjans aquests on no saben gaire de què parlar tipus magazine televisiu o dominical en general. ai, oblidava: i la candent preocupació que ens té tant posicionats a favor o en contra: aconsegurirà imposar-se la festa halloween a les nostres contrades? (ja avanço que a les festes single sí).
*
La litografia és de Georg August Goldfuss (1782-1848) i es ven online per 1.050 $

Comments:
A mi també m´ha pegat per aquesta mena de "transformació" a l´hora de vestir... no sé si aquest món nou de la uni (l´he començada enguany...)i la capi, és el que em fa sentir-me nova. Em visc diferent. Fins i tot les meues amigues es queden alucinades amb el canvi,però és com jo em sent còmoda,i m´agrada.
Per cert,jo també em vaig quedar molt alucinada amb el novio d´ixa concursant de Gh. bé,alucinada no seria la paraula més apropiada,però...si,va per ixe camí el que vull dir.Una de les coses que em criden l´atenció d´ixe programa és el vore que hi ha gent per a tot,i de moltes maneres...diferents... i, d´ixa xica em va cridar moooolt l´atenció el fet que diguera que no tenia amics... em va fer motla llàstima..perquè si això es deu a la forma de vestir,doncs em pareix molt molt penós (per part de la societat),que posem etiquetes a la gent segons is la jaquuta que du és d´Armani o del mercaet de baix de casa... (per exemple).

By the way,dóna-li una oportunitat a la xica ixa... si et va tocar,potser fou perquè sap que ho va fer mal i vol tornar a començar...i aquesta volta,potser va de bò i descobreixes altra persona.

En fí, que vaja bé Hannab! cuida´t.
 
Penso que segons quin tipus de tés també poden merèixer faldilla llarga amb volants, brusa amb brodats i escot en V, amb armilla també brodada a sobre, cinturò ampli amb mirallets i fils llargs de colors, molts collarets de boles de vidre, 10 o 12 polseres indies rodones de les que fan soroll, i - per qué no?- un turbant amb lluentons. Perfum patxulí. L'edat em frena.

Bona cosa quan les persones reflexionen sobre el seu efecte negatiu sobre els altres. Millor si a sobre tenen ànim d'esmena. Vol dir que hi ha bon fons.
Sovint les malaltíes lleus del caràcter o de l'humor són difícils de veure; un transtorn lleu en una persona intel·ligent passa prou desapercebut com a malaltia: sembla que és "dolenta" o "insuportable" i es fa mal qui el pateix i qui l'envolta. És una llàstima perque tothom pateix i potser es pot fer alguna cosa per millorar, fins i tot si és cosa del caràcter.

Els panellets són bombes calòriques. :-(
 
Doncs jo penso que el vestit espectacular va ser molt adequat per l'ocasió. Incomprensiblement, la resta del públic i el personal del tea room no et van recolzar, perquè es van vestir com si no sapiguessin que estaven participant a una festa temàtica. La propera vegada ho prepararem millor.
 
anna, m'alegro de veure't per aquí! disfruta d'aquest nou any a la uni, en tot cas suposo que a la teva edat és totalment normal i lògic que canviis... :)
gràcies pels comentaris, veurem com van les coses...
x cert, al GH no m'hi vull enganxar. la meva intenció es no tornar-lo a mirar... iiiiiii!
xurri, aquest modelet l'has dut alguna vegada? comprendràs que puc muntar un te ipso facto i així fas una mica la cucafera tu també ;)
he llegit tres cops el teu comentari. la primera vegada em pensava que parlaves de malalties mentals en relació a una servidora. la segona he dubtat, la tercera ja veig que no... (oi...?? ai la paranoia me ataca de nuevo!!!)
 
de les malaties parlava en general en base a la pròpia experiència, per que la l. m'ho recordava.

fa anys que no el duc, però algun cop me l'he posat, el modelet (sense turbant: els barrets no m'escauen gaire).
 
okkkk, gràcies x l'aclaració... crec que el risc de la l. és que és molt forta emocionalment i alhora orgullosa... això pot fer perillar el procès. per altra banda penso que la inteligència és el que la salvarà. espero...
el modelet haurà de ser exhibit un dia d'aquests!!! el turbant és un detall força cucafera. jo no el descartaria... :) potser s'escau més amb un àpat spicy... ;)

roger the flower. espero que sí, que la propera vegada et posis el vestit típic del teu pais preferit i una flor a la butxaca de la pitrera.. :)
 
Es veritat, s'escau força per un àpat spicy dels de suar, plorar i moquejar de picor...nyam!

Per trobar els ingredients s'imposaría una visita al Humana, és que:
1. els armaris de la Xurri que curra van fer una masacre amb la Xurri cucafera...
2. La Xurri cucafera feia dues talles menys que la Sra. Xurri

Però en cas de necessitat sempre queda la mare de la Xurri i el seu fabulós fons d'armari estrafolari.
 
ai l'humana! sempre que hi vaig penso en els meus mitics texans a ratlles que la meva mare va donar-los a traició...!!
la mare de la xurri i el seu estrafolari armari sembla una opció a tenir en compte!!
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?