dimarts, 18 d’octubre del 2005
art pamfletari o nosequè
cada tarda, en arribar a la facultat, entro a formar part d'una mena de performança surrealista, el contingut de la qual em té decebuda pel que fa a l'esperit crític i ecologista del jovent que allà s'hi va a formar. la posada en escena consta de quatre actors principals. es situen un parell a l'inici de les escales i un altre parell al replà d'entrada a l'edifici.
la performança consisteix en que tots quatre (perfectament sincronitzats) et planten un pamflet davant dels nassos, de forma força agressiva i poc amistosa. al paperot s'ofereixen cursos per a estudiants d'econòmiques.
els estudiants fan d'actors secundaris i representen la part surrealista. cadascun agafa un pamflet i immediatament el llença, o bé al terra o bé a la papera, que com a element d'atrezzo, es troba convenient i estratègicament situada allà al costat.
jo, amb les meves ínfules (estic molt influenciada pel marsé darrerament) de canviar el món o potser actuant més localment, amb les meves ínfules de canviar tantes coses absurdes que passen en aquesta ciutat/pais/societat, he escollit fer el paper d'extra radical : no agafo mai cap pamflet. dic o gesticulo un "no". al principi per sentit comú, ara ja és la meva lluita anti-sistema. accepto amb dignitat les males vibracions que rebo cada migdia, ja que són per una bona causa: encapçalar l'extinció (quantes generacions caldran?) d'aquesta pràctica de publicitat.
conclusió: em consta que les persones que entreguen els pamflets treballen i no fan el numeret gratuïtament, però tant ho fan ells com els que van a domicili. posaria la mà al foc (ara estic fent una pressuposició generalista i perillosa) que els mateixos que accepten el joc pel carrer de forma individual, allà on visquin no accepten correu comercial. (a tenir en compte l'estudi sociològic latent en aquesta pressuposició).
per altra banda i seguint amb el to donya rottenmeier, constato cada dia que certs/certes alumnes (alumnat) empren un vocabulari força pobre. i com a mostra, el botó obtingut avui:
noia a: "pues ens hem d'aconseguir posar d'acord per sortir un dia i nosequè"
noia b: "si, tia, si. es que jo vaig super liada i nosequè"
noia a: "ja, com jo, entre la facu i el pis i els coleguis i nosequè...."
noia b: "igual que jo, es que no se com ho faig que la setmana em passa volant i nosequè"
# posted by Hanna B : 11:45 p. m.
Comments:
<< Home
A lo mejor existe un "lligam" entre papeleta actor y la degeneración léxica del susodicho estudiante que va perdiendo vocabulario para pasar a ser un simple usuario de 100 palabras en las que la lectura d eun panfleto ya dificulta y nubla la mente de cualquier estudiante de económicas!
M'he esborrat per que he vist una falta d'ortografia i se m'ha oblidat copiar-ho abans....grrrr
Deia que jo no n'agafo mai de pamflets, en solidaritat amb els arbres talats i en contra del consum d'energía inútil, i insolidariament amb les impremptes i els repartidors ja que tots dos (com a gremis) em cauen grossos.
Una mica Frau Rottenmeier també.
Bona nit
Deia que jo no n'agafo mai de pamflets, en solidaritat amb els arbres talats i en contra del consum d'energía inútil, i insolidariament amb les impremptes i els repartidors ja que tots dos (com a gremis) em cauen grossos.
Una mica Frau Rottenmeier també.
Bona nit
Jo com extremista ecològic tampoc no agafo mai cap panflet. El problema, però, és que de cada 500 panflets n'hi ha un d'interessant que no em vull perdre. El que preferiria és agafar el panflet, fer-hi un cop d'ull i, si no m'interessa, retornar-l'hi al repartidor. Requeriria temps, paciència i collons.
igual si b-on.. :) aviso que mi percepción de la uni tambien viene determinada por mi edad, etc...
xurri i luc, veig que serieu del gremi (en aquest cas luc, tornar el panflet seria fer activisme radical...:)
aiii PAMFLET! gràcies xurri!!! (la falta era pamflet?? :)
ara mateix ho canvio, tot seguint les meves propies normes de permís de modificar textos de menys de 12h d'antiguitat
xurri i luc, veig que serieu del gremi (en aquest cas luc, tornar el panflet seria fer activisme radical...:)
aiii PAMFLET! gràcies xurri!!! (la falta era pamflet?? :)
ara mateix ho canvio, tot seguint les meves propies normes de permís de modificar textos de menys de 12h d'antiguitat
Jo he procurat sempre d'agafar el pamflet perquè em sap greu pel repartidor. Però potser teniu raó. Primer: els pamflets són de tot menys ecològics. Segon: la única manera d'acabar amb aquesta pràctica absurda és començar per no agafar-los.
Així que d'ara en endavant procuraré no acceptar-ne cap, per molt de greu que em sàpiga pel repartidor.
Sobre el nosequé... m'agradaria creure que aquelles noies són tan amigues, s'entenen tant, que les paraules sobren per poder-se comunicar... però això no m'ho crec ni jo. Suposó que els hi és més fàcil dir "nosequé" que haver de perdre temps en construir una frase sencera.
Així que d'ara en endavant procuraré no acceptar-ne cap, per molt de greu que em sàpiga pel repartidor.
Sobre el nosequé... m'agradaria creure que aquelles noies són tan amigues, s'entenen tant, que les paraules sobren per poder-se comunicar... però això no m'ho crec ni jo. Suposó que els hi és més fàcil dir "nosequé" que haver de perdre temps en construir una frase sencera.
Pamflet.
Hanna, m'has fet mirar el diccionari... amb aquesta confiança en mi mateixa que tinc, tan sobrada... o nosequé (sóc tan jove...!)
Hanna, m'has fet mirar el diccionari... amb aquesta confiança en mi mateixa que tinc, tan sobrada... o nosequé (sóc tan jove...!)
Del "tema" pamfletari no sé massa que dir-vos. A mi no m'agrada que me'ls "imposin", però també entenc que hi ha qui s'hi guanya la vida. I fins i tot, ala feina, és un recurs que faig servir, perquè smenbla que funciona (en diem flyer, que queda més bé). El "tema" com s'expressen els joves d'avui em té més preocupat. Segurament no són només els joves, encara que en sigui un sector destacat. Em sembla albirar una mena de paralisi cerebral social general i un alt grau d'analfabetisme funcional que s'extén molt més enllà dels sectors socials on un ja s'ho esperaria. Per dir-ho amb totes les lletres: "estic cagat".
gracies pels comentaris, bellosoli, wolf i albert (i xurri per l'aclaració), el tema repartidors em mosqueja cada dia i per això he volgut escriure el que en penso. serà la meva tendencia a la rebelió (ejem)contra les coses absurdes i si a més són inútils i pretenen imposar, ja em reboto del tot... i sigui com sigui, tinc tot el dret a dir que no. apa.
tema vocabulari, la conversa em fa fer gràcia pels noseque (es pronuncia amb el "que" força agut wolf, segur que ho has sentit), però si, es un sintoma que sap greu, tant bonica i rica que és la nostra llengua (snif!!)
tema vocabulari, la conversa em fa fer gràcia pels noseque (es pronuncia amb el "que" força agut wolf, segur que ho has sentit), però si, es un sintoma que sap greu, tant bonica i rica que és la nostra llengua (snif!!)
Lo del "nosequé" no lo he sufrido aún. Tal vez es una aberración lingüística específicamente aplicada sobre el catalán, no expandida por tanto en el resto de España... pero desde luego estoy de acuerdo contigo: muy mal. Y no es cuestión generacional: es más bien degeneracional.
Con lo de los panfletos vivo en un sinvivir. Nadie panfletea por hobby, es un genuino "curro-de-supervivencia". Los cojo porque sé que con ello el tipo que me lo da cobra. Aunque supongo que Bellosoli tiene razón en cuanto a que de no cogerlos acabaríamos eliminándolos.
Publica un comentari a l'entrada
Con lo de los panfletos vivo en un sinvivir. Nadie panfletea por hobby, es un genuino "curro-de-supervivencia". Los cojo porque sé que con ello el tipo que me lo da cobra. Aunque supongo que Bellosoli tiene razón en cuanto a que de no cogerlos acabaríamos eliminándolos.
<< Home
