dimarts, 25 d’octubre del 2005
al mal temps bona cara? (aviso: aquest mes toca spm palique)
aquest matí m'he deixat adormir després de sentir el despertador. és una deixadesa perillosa. per sort algun nivell de consciència ha quedat alerta i m'ha fet sortir del llit a les 8:45, hora del despertador. he sortit de la dutxa a les 8:50, hora de la ràdio. no cal dir que el despertador el tinc uns certs minuts avançat. desconec el número exacte, en això consisteix la gràcia i la autoimposada trampa. tant quan marxo a dormir com quan em llevo ho faig a l'hora que marca el despertador, sense pensar si en realitat és més aviat o més tard.
*
*
*
ja vaig explicar al blog antic que de rellotge no en porto. de fet, el control de l'hora dins casa meva és una mica ambigu. el rellotge de la cuina també està avançat. potser l'ordinador té l'hora exacta, però no n'estic segura. al nou mòbil just estrenat també li he posat uns minuts de més. són sistemes elementals de correcció de la impuntualitat. jo em penso que estic en una fase avançada de la superació del defecte. a la meva família la puntualitat o la manca d'ella són temes portats a l'extrem. els avis que ja no hi són eren impuntualíssims. més d'una hora tard quan venien a dinar. de les seves quatre filles, tres van heretar la impuntualitat i una es va rebel.lar i es va convertir en la dona més puntual de catalunya: la meva mare.
per altra banda, els yayos terolencs han estat sempre radicalment avant-puntuals. aquests arribaven una hora (o dues) abans de l'acordada per dinar. tot això creava grans complicacions i tensions a l'hora de convidar-los tots quatre a casa per celebracions familiars, etc.. (poc sovint afortunadament) i les ja previsibles complicacions i tensions quan venien per parelles (força més sovint). uns es presentaven quan tota la familia encara anavem en pijama (amb l'inevitable crit conjunt de jasónaquiiiiiiiiii???) i els altres quan la meva mare feia estona que amenaçava en començar a dinar sense ells, mentre la resta de la família feia estona que engrapavem patates, olives o fuet desesperadament.
la sàbia o perversa natura va aconseguir juntar dos exemplars traumatitzats per les costums puntual/impuntual de casa seva, compartint l'afinitat del perfeccionisme i amb el resultat simbiòtic de dos éssers de perfecta i exquisida puntualitat: els meus pares. de les seves tres filles ja en va sorgir un desajustament imperfecte que no cal detallar.
davant l'incredulitat de la resta de la família, que en aquest tema té una rara memòria selectiva, i es neguen a otorgar-me el merescut reconeixement, jo afirmo ser la única filla que s'esforça per corregir el desajustament i cada dia amb més èxit.
totes aquestes interessants reflexions en relació al temps i a l'hora me les faig avui, que he sentit que el proper diumenge passarà allo que amb tant horror temo: el canvi d'hora. tant angoixada estic que no sé ni puc raonar si serà endavant o endarrera.
si hi ha un fet traumàtic per a mi, és aquest. he intentat tot tipus de boicots i revoltes per no haver-lo d'acceptar. cada any amb les seves corresponents dues dates de canvi d'hora, proposo a coneguts i amics no fer cas de la imposició i seguir fent els horaris antics. la cosa és que tothom em diu que està d'acord però al final res de res. jo també acabo claudicant.
*
la bona boníssima notícia que aconsegueix centrar les meves alegries ara mateix és que: dilluns la uni i la feina fan pont!!!!!!!!!!
en resum: tindré dos dies per adaptar-me a l'inevitable càstig inhumà de viure de nit. sortir de casa de nit, tornar a casa de nit. és trist-injust-absurd-dolent, etc... però què s'hi pot fer??
mentre suspiro sorollosament, penso que en el fons és molt més interessant tenir estacions i canvis de llum i de temperatura. seria avorrit viure al tropic? avui penso que sí. potser en un parell de setmanes serà que no.
aviso: si tornen a posar el dia de la marmota a la tele no responc dels meus actes.
# posted by Hanna B : 12:06 a. m.
Comments:
<< Home
Jo també utilitzava el mètode del despertador avançat. I és molt efectiu. També ho tenia al rellotge de pulsera que sempre duia. Però ara m'he posat a l'hora. Ara quan em demanen l'hora ja no faig allò de dir: són tres quarts de cinc, menys cinc minuts pq vaig avançat... Suposo que tot és acostumar-se i predre la por... o resignar-se.
Crec que aquest dilema de les puntualitats/impuntualitats a la família l'hem patit tots. Jo sóc de l'estil dels teus pares: puntual. No m'agrada arribar abans de l'hora pq sino he d'esperar, però hi ha quelcom dins meu que no em permet d'arribar tard, així que arribo clavat. El meu germà és de l'estil dels teus avis impuntuals. I és horrible esperar-lo a ell, la seva muller i el marrec a dinar! perquè sempre arriben una hora tard!
Sobre el canvi d'hora... si que és dur. Passar de la vida diurna a la nocturna. Que les sis de la tarda passin a ser el vespre, tot fosc... és quelcom al que no m'hi acostumo. Així que em solidaritzo amb la teva lluita! (tot i que admeto que acabaré claudicant).
Crec que aquest dilema de les puntualitats/impuntualitats a la família l'hem patit tots. Jo sóc de l'estil dels teus pares: puntual. No m'agrada arribar abans de l'hora pq sino he d'esperar, però hi ha quelcom dins meu que no em permet d'arribar tard, així que arribo clavat. El meu germà és de l'estil dels teus avis impuntuals. I és horrible esperar-lo a ell, la seva muller i el marrec a dinar! perquè sempre arriben una hora tard!
Sobre el canvi d'hora... si que és dur. Passar de la vida diurna a la nocturna. Que les sis de la tarda passin a ser el vespre, tot fosc... és quelcom al que no m'hi acostumo. Així que em solidaritzo amb la teva lluita! (tot i que admeto que acabaré claudicant).
Quin patir amb els canelons, ja la planyo la teva mare: o fred o cremats, o freds i cremats. Alegría amb els consogres!!!
Jugava amb les hores del rellotge fins que un cop vaig prerdre un avió amb la conya de guardar l'hora de casa i restar malament.
La fatalitat va fer que fos un viatge de plaer (= pagat per mi, vol tancat, no refunding), i no de feina, així que vaig quedar molt escarmentada. Des de llavors duc sempre l'hora que toca.
I miro d'arribar a l'hora.
Sempre pateixo una mica, però.
Jugava amb les hores del rellotge fins que un cop vaig prerdre un avió amb la conya de guardar l'hora de casa i restar malament.
La fatalitat va fer que fos un viatge de plaer (= pagat per mi, vol tancat, no refunding), i no de feina, així que vaig quedar molt escarmentada. Des de llavors duc sempre l'hora que toca.
I miro d'arribar a l'hora.
Sempre pateixo una mica, però.
Ostres, ja toca, el canvi d'hora??? cada any la mateixa tristesa quan s'acosta l'hivern... costa uns dies però t'hi acabes acostumant-claudicant.
respecte al tema de la impuntualitat, jo sempre intento ser el màxim de puntual... amb argúcies similars a les teves. rellotges adelantats, mòbil (únic rellotge del que disposo fa anys que porto a sobre)... No m'agrada gens ser impuntual. No m'agrada tampoc que em facin esperar. Amb alguns amisc-gues impuntuals ara ja quedo a llocs com bars, o llibreries, per evitar la irritació que em provocava haver de ser palplantada a un lloc esperant aquella persona. Em costava ben bé un quart d'hora que se'm passés. I que em diguéssin que no n'hi havia per tant... Tinc un amic que fa la "regla dels 10 minuts": espera 10 min, i si qui espera no ha arribat o donat senyals de vida (tipus sms), marxa.
respecte al tema de la impuntualitat, jo sempre intento ser el màxim de puntual... amb argúcies similars a les teves. rellotges adelantats, mòbil (únic rellotge del que disposo fa anys que porto a sobre)... No m'agrada gens ser impuntual. No m'agrada tampoc que em facin esperar. Amb alguns amisc-gues impuntuals ara ja quedo a llocs com bars, o llibreries, per evitar la irritació que em provocava haver de ser palplantada a un lloc esperant aquella persona. Em costava ben bé un quart d'hora que se'm passés. I que em diguéssin que no n'hi havia per tant... Tinc un amic que fa la "regla dels 10 minuts": espera 10 min, i si qui espera no ha arribat o donat senyals de vida (tipus sms), marxa.
No el veig tan dramàtic, el canvi d'hora, perquè podrem dormir una hora més. Pel que fa el tema impuntualitat, si em conviden a sopar, sempre intento arribar 20 a 30 minuts tard, és a dir sóc puntual amb la meva impuntualitat. Però si vaig al cine evidentment arribo a l'hora exacte per no perdre'm el principi de la pel·li. :)
bellosoli, gràcies per solidaritzar-te! algun dia serem prous per muntar una mani (il.lusions que es fa una.. :))
si, xurri, no hi ha com una experiencia negativa per aprendre per sempre certes lliçons, tot i que perdre un avió em sembla una lliçó massa dura...!!
heïshmerant, gràcies per la visita i el comentari! a mi també em fan esperar (sobretot les meves germanes) i fa molta ràbia. deu minuts em sembla raonable però mes de quinze sí que és un motiu per marxar (prenc nota :))
i luc: ja t'han enredat amb el caramelet de l'hora més per a dormir. què es una hora a canvi de mesos de foscor? si us plau, recapacita ;)
això que dius del cinema és molt raonable. sempre hi ha gent que ni així arriba a l'hora... el tema del sopar no l'entenc tant. i si es cuina alguna cosa que no pot esperar? voldria saber si aquest costum és belga i si no d'on l'has tret (pur interés sociològic)...
si, xurri, no hi ha com una experiencia negativa per aprendre per sempre certes lliçons, tot i que perdre un avió em sembla una lliçó massa dura...!!
heïshmerant, gràcies per la visita i el comentari! a mi també em fan esperar (sobretot les meves germanes) i fa molta ràbia. deu minuts em sembla raonable però mes de quinze sí que és un motiu per marxar (prenc nota :))
i luc: ja t'han enredat amb el caramelet de l'hora més per a dormir. què es una hora a canvi de mesos de foscor? si us plau, recapacita ;)
això que dius del cinema és molt raonable. sempre hi ha gent que ni així arriba a l'hora... el tema del sopar no l'entenc tant. i si es cuina alguna cosa que no pot esperar? voldria saber si aquest costum és belga i si no d'on l'has tret (pur interés sociològic)...
casta, es una peli que posen cada any per aquestes dates. surt el bill murray i... aii, no puc ni explicar-ho...
poso un link:
http://www.imdb.com/title/tt0107048/
poso un link:
http://www.imdb.com/title/tt0107048/
Suposo que és part de la cultura franco-belga. Si et conviden a les 21h00, arribes a les 21h20, fas l'aperitiu i comences a sopar sobre les 22h00.
ok luc. no tenia ni idea d'aquesta costum franco-belga, ni tampoc que comencessiu tant "tard" a sopar per aquelles contrades...
Publica un comentari a l'entrada
<< Home
