dimecres, 14 de setembre de 2005

l'hora del te

iaiaiaiii! que avui comencen les classes!! el primer dia i tinc una mica de mal de panxa. no ben bé de nervis, més aviat d'intriga per l'entrada en aquesta nova fase de conèixer profes, companys, matèries, continguts... i posar-me en onda sociable, que donada la meva més o menys reclosa vida actual, em costa.
******************************
inaugurada la temporada del te.
amb la calor no em venia de gust prendre'l calent, i fred poques vegades me'n recordava de tenir-ne (fes-lo, espera que es refredi, fica'l dins d'una ampolla de vidre i a la nevera. llavors estava massa fred i tampoc em venia de gust). així doncs, m'he dut la tassa, un cassó i tres tipus de tes a la feina. més senyora roper impossible.
el meu ritual del te comprèn unes exigències de qualitat: bona aigua, sense sucre i a una temperatura i concentració concretes que només se jo i que sovint fallen per distraccions. sóc incapaç donat aquest nivell d'exigències, de prendre un te en un bar, on en general no tenen cap sensibilitat cap a aquesta beguda, i la serveixen amb aigua de l'aixeta o de la màquina aquella que pita i el resultat és un te aspre i salat. fastigós. ja sé que s'han posat de moda les teteries, però per exemple al born em van cobrar 3 € per un te, i tampoc es plan. una opció freakitsch seria entrar als restaurants xinesos per prendre te de gessamí, que el fan boníssim -no tots, no tots...- i és barat.
*******************************
i encara em dura la tonteria del somni que he tingut aquesta nit.
tenia un affaire d'allò més romàntic-eròtic amb el cantant de ketama. que s'havia operat el nas, i estava diferent, però era ell. es posava molt carinyós tot i que anava per feina, en un parell de minuts ja havia engegat l'escena eròtica. curiós, perquè ni m'agraden ketama, ni en tinc cap disc ni aquest payu (perdò, gitanu) es gens el meu tipus. ara, que l'aventura ha valgut la pena, i encara tinc la tonteria feliç aquella...

Comments:
Sort als estudis, noia!!
Bona idea el teu somni. A mi el cantant de Ketama si que m'agrada, tan sec, amb aquella quilla a la cara, aquells ulls, aquella raça, i -per damunt de tot - aquella veu de quan comença a cantar...(ya seeee maarchoooo...aaaaqueeel doooloooorr...). I es que Ketama a mi em xifla, em va bastant el puntet gitano. El seu súmmum (per mi): Konfusion. Uns amb el Woody, i altres amb els Carmona.

Per quan un té, Hanna?
 
nena, somiar és gratis, jo em vaig passar una època en que somiava que tenia un rollo amb el Gerard Depardieu que com actor el trobo fantàstic però tampoc no tindria mai una liason amb ell
 
El teu nou blog és moooolt més guai. A mi també m'encanta el te sense sucre :-) Però el cantant de Ketama no: tot per tu :-D
 
Els meus somnis eròtics sempre s'acaben quan es posen interessants i un cop despert ja no aconsegueixo tornar al somni.
 
si, això dels somnis podria ser la solució ideal de tenir parella a còmodes plaços ::)) llastima que no es pot escollir el contingut...
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?