diumenge, 11 de setembre del 2005

fritz forever

fa quatre anys que el fritz ens va deixar. no vull escriure un post trist, només fer un petit recordatori i parlar d'ell, que ja no hi és, però que es manté viu perquè jo i molta altra gent el recordem, i el trobem a faltar.
el 2001 el david i jo viviem a viena. una ciutat tant hostil amb els estrangers com pilota amb els turistes i que es fa difícil d'estimar per repel.lent, polidíssima, matinadora i tranquil.la. però ho acabes fent i en aquest procés estavem el david i jo. els aguts i irònics mails del fritz, els seus comentaris sobre àustria i la destroça de l'alemany que en feien els seus habitants eren un dels millors alicients durant aquell temps.
el 10 de setembre vaig llegir en un cibercafé que el fritz s'havia quedat atrapat en una cova a osca, mentre practicava la seva gran passió, l'espeleologia. aquesta era la notícia que mai voldria haver llegit sobre ell. la impotència de saber que el temps jugava en contra s'unia a que estàvem lluny de casa i haviem d'esperar les notícies amb comptagotes. una nit llarguíssima, sense dormir, enviant-li ànims i desitjant llegir l'endemà que tot havia estat un ensurt. que no ens imaginàvem altra opció. ell, tant fort, tant experimentat, tant vital.
el dia 11, esgotats i angoixats, sense notícies (desesperançats) vam anar per la tarda al schmetterlinghaus, la casa de les papallones. hi havia nens entusiasmats, papallones precioses, plantes exhuberants, humitat i pau. vam sortir més tranquils i vam tornar al cibercafé a buscar més notícies. vam trobar un malson, l'horror. els atacs a les torres bessones. del fritz no en parlaven. ja no hi havia esperances. van aconseguir rescatar-lo l'endemà. ell atrapat en una cova mentre al món esclatava l'horror del terrorisme.
el fritz era brillant, vital, valent, positiu, apassionat, incisiu, sarcàstic, agut, radical. i moltes més coses, podia arribar a tenir molt mala llet i s'enfrontava amb valor a qualsevol repte i no diguem injustícia.
coi, fritz, com trobo a faltar parlar-te, escoltar-te i riure amb tu!!!!!!!

Comments:
Ostres, Hanna, quin greu... fa pena de debó.
Sembla un gran tipus en Fitz.
Petonets.
 
yo solo recuerdo, desayunar a la alemana y encender la tele y desayunar durante horas y horas viendo la tele y buscando cadenas alemanas, inglesas, americanas.
Guter Fritz, seguro que era muy "lieb"
 
Al·lucino Hanna.
Fa pocs dies he començat a llegir-te i m'has enganxat. Com si et conegués de sempre, m'he descobert pensant en tu sovint, tornant a casa en bici, o ahir mentre plovia fort... Com una proximitat estranya que pocs blogs m'havien causat, t'he incorporat, i em resulta molt curiós el sentiment. I aleshores vaig llegir aquest post del Fritz, i és com un loop i una sorpresa, perquè encara que no vaig coincidir amb ell, coneixia al seu germà i vam seguir les notícies com vosaltres enmig tbé de l'11-S americà. I suposo que no hauria d'al·lucinar tant...
 
moltes gràcies xurri i isis pels vostres comentaris.
i en quan a l'usuari anònim/a, gràcies per les teves paraules, a mi i al meu engo ens han agradat molt... curiós que haguem compartit uns momentos angoixats i tristos fa quatre anys... mantens el contacte amb el germà künzel?
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?