divendres, 23 de setembre del 2005

de guàrdia

em presento: aquí una pringui a la feina en festiu. m'han fet venir per fer una trucada important a un proveïdor que ahir no va haver manera de trobar. i ara es troba reunit i haig d'esperar mitja hora per tornar a trucar. pringui, si. però assumeixo unes condicions força acceptables a la feina i a canvi faig un sacrifici quan cal. està assumit tot i que en aquest cas no ho vaig saber fins ahir migdia que avui hauria de venir. però be, visc a prop de la feina i ja està.
aprofito per dir que estic emprenyada pels tres dies festius amb botigues tancades. si aquests tres dies no puc comprar els llibres que necessito ni la roba que necessito ni les bambes que necessito ni el menjar per omplir el congelador, em resulten uns festius punyeteros. no puc aprofitar el temps que precisament és el que no em sobra els meus laborables.
jo seria la primera en votar per la liberització dels horaris comercials a l'estil usa o londres. i ho sento però no entenc les queixes dels botiguers, que liberització no significa pas obligació a obrir. cadascú que faci amb el seu negoci el que vulgui, i ho diu una néta de taverners, i els meus avis van tenir el bar obert durant molts anys cada dia de la setmana. un gran sacrifici, que s'ha de tenir molt present si vols obrir segons quin tipus de negoci. i si que és molt fàcil parlar i posa't a fer-ho: és duríssim. totalment d'acord.
i als dependents dels centres comercials, que es queixen per treballar en festiu. doncs el mateix els dic, cadascú que assumeixi en quin sector treballa i en quines condicions acorda un contracte. i ara ho diu una ex treballadora d'hotels que treballava caps de setmana, ponts, nadals i festius, que un hotel no tanca mai. i no diguem hospitals i sector sanitat en general.
que si els treballadors d'hosteleria i els de la sanitat es queixessin per treballar en festiu pensariem que no han assumit les condicions de la seva professió.
o ara em dirà algú que consumir no és una necessitat bàsica?
sembla un tema delicat i conflictiu. ja sé com està el mercat laboral en aquest pais, ja sé que molta gent no pot escollir, i que en general es pringa per un cantó o per un altre. però sempresempre es pot negociar. i saber a què et compromets. i assumir-ho.
i el dia de la llibertat d'horaris comercials arribarà, perquè tenir els consumidors lligats de mans no té sentit i ho sap tothom.

Comments:
A USA obren les 24 hores tots els dies de l'any. I compren les 24 hores, believe it or not. Als centres comercials. Només hi ha centres comercials. El tema "botiga" de tota la vida no el vaig veure per enlloc.
El tam horari es tan obert que per estimular el consum fan ofertes a les hores baixes (retail sales from 3 to 4 AM, 20% off) i la gent amb la lleganya posada, el cabell de punxa i en pijama amb la jaqueta a sobre hi va i compra.
Com no podía dormir ho vaig veure in person, al nadal, no se si dura tot l'any, però definitivament no està mal sortir de la feina, sopar i després anar de botigues.
Molt pràctic si pateixes jet-lag. Deu ser rentable pel sistema capitalista. Inviable pels botiguers petits.
¿Quina ciutat volem?
 
doncs jo vull un referendum al respecte.
ara que el tema obert 24hores em sembla excessiu i només ho veig lògic en emergencies com farmarcies i tal...
però tal i com està ara es ilògic. no entenc perquè no em puc comprar un llibre o el que pugui necessitar en diumenge i en canvi puc menjar-me una mariscada i anar al cine. que algu m'ho expliqui.
 
El que no és lògic és que les botigues estan obertes mentre la gran majoria de la gent treballa. Les botigues encara no estan obertes quan vaig a la feina i ja no estan obertes quen torno de la feina, així que només em queda el dissabte per fer shopping. Això és el simptoma. Hi ha vàries opcions per solucionar-ho.
 
Una possible solució al problema seria que cada botiga obrís els dies de la setmana que li anés millor i fes els dies de festa que li convingués. De totes maneres, tal com està muntat el mercat els petits no poden competir en igualtat de condicions amb els grans(seria massa llarg raonar-ho aquí). Dona, i tampoc no vulguis que tothom treballi tant com els teus avis.
Jo, en la situació actual, pagaria per treballar en diumenge, quan tothom fa festa. Quin avorriment els diumenges, amb tants establiments tancats!
 
Recolzo totalment el que dius, HannaB. Llibertat d'horaris: que cadascú obri les hores que li sembli - sempre i quan ho especifiqui a l'entrada. Si les grans superfícies obrissin tots els festius´, haurien de contractar més personal i tots aquests depenents que es queixen ara, segurament no pringarien tant al Nadal - pq hi hauria més torns.
El que és ridícul és que a Barcelona estigui tot tancat el diumenge i, en canvi, vagis a Platja d'Aro, Lliça de Vall o Centelles, i amb l'excusa de que són llocs turístics sí que puguin obrir. Resulta que Centelles és més turístic que Barcelona: toca't els...!!! Brrrr
 
doncs si luc, conciliació entre horaris laborals i horaris botiguers ja!
i pere, si hem de tenir la conciencia més tranquila, que permetin només llibertat a les botigues (incloint supers) que ja em conformo!
i cert ego, a sobre marxes als pobles i et trobes que allà cadascú fa el que vol (que em sembla perfecte, però i perquè aqui no...?)
 
I perque no els bancs i les entitats públiques...i només ens queixem del comerç.
Perque comprar ja no es una necesitat básica, s ha convertit en un oci. Hi ha gent que passa els caps de setmana donant voltes pels grans magatzens.
Es prefereix anar a mirar coses, que donar una volte per la carretera de les aigues.
Si son tots que siguin tots.
Petons
 
mmm. dicarlo, jo els bancs els trepitjo mes aviat poc, especialment gràcies als serveis online, però si per serveis públics et refereixes a museus, totalment d'acord. no entenc que fan els museus tancats el diumenge per la tarda, que es un moment ideal per visitar-los els que entre setmana no podem i el dissabte l'hem de dedicar a comprar bens bàsics...
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?