divendres, 16 de setembre del 2005

aparentar

m'agradaria saber si -i com- es pot posar música amb els posts. ara mateix estic amb la vella amiga Kay FM i posen la mítica "heat of the moment" dels asia.
elo, asia, toto, tots aquests m'agraden -no per escoltar-los massa seguits, però- jo l'anomeno música d'autochoque (concretant, dels del lloc on estiuejava d'adolescent, al maresme), que els tinc mitificats per la música que posaven, els mascles que hi treballaven (aquells quinquis tant guapos) i l'emoció de ser perseguida i xocada pels nanus dels altres apartaments que era així com començavem les futures amistats o amors. i l'olor d'autochoque. genial conduir amb la música i el vent donan-te a la cara... encara ara no tinc carnet de conduir però classifico certa música com "per escoltar al cotxe".

anar a la uni em provoca l'inevitable xoc generacional. tal i com em va avisar el david, "hi ha gent que podrien ser fills teus", tinc el doble de la edat dels que comencen i al mateix temps a la meva classe hi ha gent que sembla tenir el doble de la meva, o al menys, edat per ser els meus pares.
i clar, com una té les seves angoixes i contradiccions amb el tema fer-se gran, resulta que m'identifico més amb els que podrien ser els meus fills que no pas en els que podrien ser els meus pares. a l' única conversa que he mantingut allà sobre la meva edat fins ara, la resposta va ser l'inevitable "ah, doncs no ho sembles". de fet, existeix aquesta obsessió per no semblar que tens l'edat que tens. i si no t'ho diuen els altres, t'ho poses tu mateixa en plan atribut: dones de 50 anys s'anuncien a pàgines de viatgespersolters dient "n'aparento deu menys! tinc l'ànima jove!"
per altra banda, constato que els que en deuen tenir 18 aparenten tenir-ne 14 o 15, així que tot sembla indicar que es tracta del complot dels que es treuen anys. clar, si els que tenen 45 i diuen que en tenen 36 llavors els de 36 no els aparentem!!
doncs proclamo i afirmo i denuncio que estic farta del tema aparentar menys edat de la que tens. em sembla pervers i ridícul i a més no va enlloc. per part meva no jugo més a la tonteria aquesta. els tinc i punt. i els he viscut i punt. i molt i punt.

Comments:
noia jo en tinc 31 i espero portar-los amb dignitat, i si no tant me fa...
 
Olé! Jo tampoc en vull aparentar menys. A més a més, en la meva opinió, les persones no són menys guapes o menys atractives si tenen més edat.
 
Mooolt bén dit (i punt i final!). Quina carrera vas a fer? Jo també comence ara. Faré filologia anglesa. Soort!
 
i .
 
Doncs jo estic desolé perque tota la vida he semblat molt joveneta i ara em diuen senyora i em sento com fora de combat. Bua. Snif.
Mala passada de ser dona i coqueta, per que en realitat els homes estàn estupendos quan més grans, pero les dones si ens engreixem, ens arruguem o tenim canes ja no som atractives, som (en el millor dels casos encara interessants...
 
A mi em dona iguaul aparentar, el problema es que em sento com cuant tenía molts menys anys.
Les fotos som el que em fan reflexionar i pensar que potser algún día tindré que madurar.
Visca la eterna juventut!!(peró amb arrugues)
 
HannaB, ets massa jove per a mi, quina desil·lusió. Bé, no passa res, potser demà en tindré alguns menys que tu. En el meu cas va per dies... els estats d'ànim poden ser tan canviants. La veritat és que jo et trobo magnífica.
Per cert, si dius seriosament això de posar música al blog només cal que m'ho confirmis. És senzill, però una mica llarg d'explicar en un comentari.
 
be, jo sempre m'he sentit molt digna, però es això que diu la xurri, que et tractin de senyora et posa els pels de punta...
crec que ens falten referents.. però si envellir es perdre la curiositat, les inquietuts i les ganes de gresca, jo de vella no tinc ni un pel.. jejej!
pere-sempre provocant...qualsevol dia coincidim en estat d'anim. les relacions blogueres són obertes a tot! ara miro com informar-me d'això de la música.
 
Potser seré una mica extrany i fora de la norma, però a mi, les noies m'aneu agradant sempre, més o menys de la meva generació, a mesura que ens anem fent grans. Això no vol dir que ja no sigueu tan jovenetes o que hi hagi d'altres jovenetes despampanants, però agradar-agardar, vosaltres.
 
albert, a mi em passa el mateix. els jovenets em fan cosa. esclar que hi ha algun bollicao que és maco de mirar...
el que passa amb les dones és que el mercat sentimental està similar al laboral: sembla que els 35 són el límit per a ser considerada i visible (segons dedueixo de les famoses pàgines de solters, etc.)
enfins! ja m'agrada estar a l'alternativa de la resistència, jej!
 
Poca cosa et puc dir del mercat. Fa uns quants anys que no hi he passat, però el comentarid e l'edat a mi m'havia arribat per allà els volts del 40 (i consti que segueixo considerant que amb 40 i pocs, com a mínim, jo n'hi ha que les trobo guapíssimes, interessantíssimes i uns quants altres íssimes més).
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?