Hanna B - que no sap on és i d'això tracta-

vale, ara vaig tajilla. però dic i afirmo que he pagat 60 € i els tornaria a pagar perquè he rebut a canvi una sessió d'emocions i sensacions que ha valgut la pena rotundíssimament.
primer arribar i veure un ratet la kristin hersh (crec q s'escriu així), aguantable però feia molta calor. després un ratet d'american music club, agradable com a música de fons.
Finalment els mítics NEW ORDER. l'escenari era lamentable, horrible, pitjor impossible. fins i tot feia baixada, cosa inapropiadíssima per a un escenari. però estavem allà tots entregats i ha resultat un concert memorable. la cosa ha començat destrempadíssima amb un "good night spain". hi havia tantes ganes de que toquessin que tot perdonat. han començat calentant motors, jo ni idea del que tocaven a part de "crystal". el tio ha dit algo així com "tocarem el nou album que tan poc us ha agradat" i han anat fent. so perfecte, ritmes reconeixibles i sobretot LA VEU que no ha canviat en absolut i que posa la pell de gallina. una veu de vellut, suau i alhora dura. m'encanta. en canvi l'aspecte era decebedoríssim, una mena de iaios hooligans amb look mudat d'anar de birres a lloret. ok, són new order i són de manchester. reprobable també el parlar amb el públic amb accent d'anar per casa. el pavo arrencava a xerrar i et perdies. ANYWAY han fotut canya de cop amb "bizarre love triangle" que ha sonat raríssima perquè s'han saltat a sac la primera part i a partir d'aqui festa total. la penya ja entregada, "true faith" i deliri colectiu amb "love will tear us apart" (impossible entendre que ha dit primer.. l'ha dedicat a l'Ian??) fotent tots bots com bojos. brutal. no recordo que més ha sonat però eren reconeixibles. han marxat i no ha calgut cridar gaire, en cinc minuts han tornat per fer trontollar "blue monday" en una versió megallarga i que ha sonat mítica. traca final i bonanit. m'hauria quedat una estona més de concert però res. ni bis ni conyes. bonanit avis, sou uns mestres i la vostra música no ha perdut ni qualitat ni ritme ni nivell en 20 anys. un absolut mèrit.
no faré comentaris sobre mercury rev. bé, sí, diré que em fan pena com a músics. la veu del cantant era esgarrifosament aguda i no entenc ni la seva grandiloquència ni els seus semi himnes ni les frases d'autoajuda que penjaven de fons a l'escenari i tot plegat m'ha semblat una mena banda sonora d'estil anunci de multinacional que va d'amigable amb el medi ambient i les angoixes del dia a dia. però tenien molt públic.
PIANO MAGIC han estat la joia de la corona amb permís dels New Order. Res a veure uns amb altres, però si hi ha una música que val la pena d'escoltar ara mateix és la seva. increibles, currats, profunds, lírics, sensibles i en absolut afectats. that's what I like. ha estat curt però excel.lent. i a sobre jo a primera fila com una grupie. millor impossible. em sap greu no haver-los vist mai en un concert sencer a barcelona, perquè això d'avui ha estat genial, pero molt curt! deurien estar morts de son a aquelles hores (tocar a les 3 del matí, quina aberració...!!)
i a la meva edat poc més puc demanar. realment marxo a dormir molt satisfeta. ara que la organització, els lavabos i etc.. una kk.