Hanna B - que no sap on és i d'això tracta-

després d'un cap de setmana inhabitualment intens, en aquests moments tinc un atac de nosequetinc. una barreja de cansament i d'insatisfacció.
divendres: concerts al primavera fins les 4 i pico.
dissabte: dia de recuperació i a la nit sopar fantàstic al rincón persa amb les megamontse & bel.
diumenge: excursió a la costa brava, dinaret més que agradable amb vistes a la caleta de sa tuna i després passeig per tamariu.
on és el problema? doncs que el xavi no ha estat present en cap de les mencionades activitats. estic molt decebuda. i no el culpo només a ell, som tots dos igual de penosos. divendres cap comunicació. al primavera em va donar el punt de pensar que podria ser per allà. total ja va passar amb interpol, no ens vam dir que hi anàvem i va resultar que tots dos hi èrem. però com que ell no va donar senyals, jo menys! visca la dignitat...
dissabte tarda va trucar, per dir que estava passejant pel meu barri perquè anava al primavera... ah.. si??? i és clar, divendres hi havia anat. mare, que patètic és tot això. el david era amb mi i em va dir que li vaig fer un paper molt distant. què havia de fer..?? total no sé ni perquè trucava. vaja, per dir que ja tenia pla per dissabte nit, perquè ell tenia el bonus sencer i jo no.
i avui el detallin, mentre dinavem, un sms per dir que em convidava a la darrera birra pre-operatòria. m'he contingut una mitja hora per dinar tranquil.la i per no enviar-li un missatge d'amargada mal follada. finalment li he dit que era fora i que la birra per a la propera setmana, si tot va bé.
el meu mosqueig és també amb mi mateixa. però és que després de tants anys amb la mateixa parella, seguits d'un any de passió estúpidament malgastada amb algú compromés, seguit de tres mesos amb una persona amb la que únicament compartia els mateixos gustos musicals... doncs resulta que sóc una parvuleta en relacions home-dona. estic perduda i em guio per comportaments antedil.luvians que diuen que has d'esperar que el mascle doni senyals d'interés i després posar-li difícil perquè pugui disfrutar de la cacera que és el que més els agrada. quina angúnia coi. tampoc és exactament això. també ho faig per mi, m'agrada el tema d'allargar el desig i a més pel camí coneixes més a l'altre i pots tenir temps de frenar en sec i tot.
el problema és que no puc distingir entre sexe i amor. aquest tio és un simple rotllo i jo m'he complicat la vida posant-hi sentimentalisme on no n'hi havia.