dissabte, 23 de setembre de 2006

oh, força!

















Kazimir Malèvitx - Cavalleria roja, 1918? 1930? (a la força)



Powered by Castpost

Supertramp - Don't leave me now (1982)

Comments:
Imatge i música m'acompanyen sobradament en aquesta hora. Ara no calen paraules... potser qualsevol altre divendres.
Ja és dissabte ;-)?
 
Jo, no. Ja diràs.
 
Oh, el piano i el saxo de supertramp! Teletransport cap tantes evocacions (inconcretes, cap record específic). Sensacions adolescents de setembre.
 
Adolescents, diu la xurri (quina sort, jo ja era adulta)

Supertramp, Pink Floyd, The Who, The Doors, Queen, Genesis, Dire Straits... hmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm
 
Quins records aquesta cançó! m'en recordo clarament de quan va sortir! jo tenia 1 any i era el rei de la babydisco!!!

M'agrada la imatge, cadascú hi veurà el que sigui però per mi és la visió des d'un tren d'un camp que va quedant enrera mentre hom marxa ben lluny. No és un viatge amb la Renfe (que aconseguiria que el paissatge el veies estàtic, per allò que s'aturen els trens sempre) sinó de l'SNCF partint de Paris i anant ben lluny, sense saber be on. La música acompanya molt.
 
Hanna, t'haig d'informar que he entrat en un curtcircuit neuronal amb aquesta cançó, i ara no puc treure-me-la del cap.

És més, he recuperat el vinil i roda al prehistòric tocadiscs que (sorprenentment) encara funciona.

I en aquesta reentrada constant d'acords, temo que el meu ànim està contagiant-se de la seva lucidesa/melancolia/desesperació
/súplica/desengany/esperança/força
/resignació, etc, etc, etc...

Quina peça tan ben triada, recontra!
 
ai xurri.... tardor... fulles que cauen, melancolia i angoixes... la cançó es va manifestar gairebé soleta. comfessaré que a mi mateixa m'ha evocat tantísssimes coses....
siguin benvingudes totes sensacions que remoguin les ànimes... :)
remoure = evocar = sentir = emocionar...
 
a mi m`ha cridat l atenció el quadre.

No se explicar el perque però m`agrada molt.

L`has tirat per algun motiu en concret?
 
Tinc una debilitat malaltissa per Malèvitx, inclús pel terror d'aquesta Cavalleria Roja del 1932 (les seves darreres pintures són paoroses), que cavalga sobre els colors nacionals d'ucraïnia. Malèvitx (que arribà a estar a la presó, i fou "severament" interrogat), datava malament les seves darreres obres (inentant fer-les passar per obres d'anys anteriors) per escapar, inútilment, de la repressió estalinista.
 
Moltes gràcies Dersu,

si que fa por mirar aquest cuadre si.

Realment impressionant.Stalinisme és un tema molt poc debatut, trobo.

Algun cop que ha sortit en converses sempre hi ha algun progresista que diu que no n`hi ha per tant, que va fer una societat igualitaria malgrat alguns "excessos". Que era molt pitjor Hitler i fins i tot Bush.

És aleshores quan em transformo en Hulk i em foten fora de la festa.

Aquest cuadre va carregat de horror i de raó.
 
Si bé, els exessos només foren uns quants millions de morts. Entre camperols ucraïnessos, ètnies desplaçades, purgues polítics, depuració de l'excércit i altres, crec que ni tots els genocides junts del s.XX s'apropen, ni de lluny, als mérits d'Stalin. Però potser encara fou pitjor pels que sobrevisqueren.
 
Hanna, moltes gracies per recordar bells temps, aquest posts trencadisos m'encanten.
i gracies dersu per l'explicació, jo també estava captivada per el quadre.
Chamb, has llegit Stalingrado? gran llibre!
 
gràcies dersu. pel que tinc entès, la cavalleria la va haver d'afegir en contra de la seva voluntat. tot i el patiment de l'artista, el quadre m'agrada i la cavalleria li va quedar preciosa...
salutacions chamb i jbauer :)
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?