Hanna B - que no sap on és i d'això tracta-: de romeria al videoclub

diumenge, 18 de setembre del 2005

de romeria al videoclub

dins de les meves contradiccions cinèfiles, em congratulo de que el videoclub la papaya verde hagi decidit obrir sucursal al meu barri, i més concretament a cinc minuts de casa. per començar com que avui he estat de ressaca apalancada diumengera he agafat una del rohmer: la collectionneuse. aquest és un director que m'estimo molt com queda demostrat en les diverses fases d'amor-odi que passo veient les seves pelis. a la d'avui he tingut intenses ganes d'assassinar tots els actors que anaven apareixent, i alhora he gaudit tant de les imatges, l'ambient, els paisatges, els entorns, i els detalls com les orenetes xisclant i els galls matiners en aquella casa tan bonicament francesa.

també hauré de confessar que m'he adormit durant uns quinze minuts. però he enganxat el fil perfectament i sense problemes. i m'ha quedat la sensació (pedant) de creure que aquesta peli hauria guanyat moltíssim sense diàlegs i només amb els sons de l'ambient. en tot cas si em toqués la loteria em retiraria en una casa semblant a la de la peli. per dins i per fora. les habitacions tant minimals amb aquells llits metàlics antics i uns senzills gerros amb flors. que avui en dia per una habitació semblant (però lamentablement més carregada d'ornaments i detallets decoratius) et cobren unes tarifes esgarrifoses als hotels rurals que creixen com bolets arreu.

------------------------------------------------------------------------------------------------

tinc l'inquil.lí david enfrascat en la lectura d'un llibre sobre l'embaràs i donat que diu que està molt sensible i amb son i cansament, sospito que té un embaràs psicològic en grau intens. la seva estimada ha decidit -en principi- instalar-se aquí -que no a casa meva- al novembre i per ara es troba perfectament.

------------------------------------------------------------------------------------------------

per fi traca final de focs artificials per acabar amb les festes del barri. hi devia haver un dia en el que mirar focs artificials deuria ser una maravella màgica i preciosa. tal com sentir un virtuós de l'acordió fent una demostració pública. tal com veure uns inques tocant la flauta. ai, ja no. ara hi ha tal sobredosi de totes aquestes i altres coses que les ignorem i les avorrim. saturació d'efectes especials.

# posted by Hanna B : 10:31 p. m.

Comments:

Nena, on és aquest video???? Em pots donar l'adreça???? Per què si està a cinc minuts de casa teva no pot estar massa lluny de la meva.

# posted by

Casta : 19/9/05 8:37 a. m.

casta, a casa teva els tens més a prop i tot! són al carrer bilbao 13-15, fa només una setmana que han obert. ara he posat el link al post -ahir no funcionava- pots consultar les pelis que tenen a la seva web i reservar la que escullis per quan vulguis, etc..

# posted by

Hanna B : 19/9/05 9:18 a. m.

ai litus! em faria molta ilusió coneixer-te i tastar aquestes galetes aviam si el meu pel brilla també :)

# posted by

Hanna B : 19/9/05 10:44 p. m.

Ui, algú que jo sé tindrà una alegria de saber que hi ha una altra Papaya Verde tan aprop... :-)
Suposo que això l'acabarà de convèncer de que hem de venir a viure al Poblenou: yupi!!!

# posted by