divendres, 26 de setembre del 2008
actualització 260908
fet el primer pseudo brioix (gegant) seguint tècniques professionals -tres dies entre l'inici i el resultat-, segons recepta del gran mestre flequer senyor dan lepard (nom amb reminiscències heavy metals però crec que res a veure).agraïnt la inspiració a la part de la família de madrid que em porta molt d'avantatge (veure el que fan el meu cunyat i d'altres iniciats aquí).
el resultat ha estat prou bonic i boníssim, en concret les aromes que circulen per la llar. la molla no ha quedat tant abrioixada com hauria de ser, aparenta més la d'un pa de motlle -groguenca-, però el sabor és total i estoradament a brioix amb un encantador regust a mantega de la bona, així que ara només que queda perfeccionar la textura (prometo no fer servir mai més la paraulota). i molt il.lusionada. (!!!).
+
demà tercera classe pràctica de fer mitja. ja he elaborat un subproducte semi digne i prou amorf. i ja m'ha nescut el delit intern anomenat vici per les llanes, que només caldrà obeir i començar a fer bufandes, mentre no s'inicia el segon curs on s'arribaria a perfeccionar la tècnica via saber fer mitjons i d'altres peces complicades.
*
com que no tinc temps per a temes més personals, em remeto i suscric a les sàbies paraules d'aquest blogaire:
+
al clip de la dreta: grauzone - eisbär: http://es.youtube.com/watch?v=HhtxqvAlIpo
dissabte, 20 de setembre del 2008
oh, el que veig!
mai res és per casualitat.
reincideixo amb houellebecq, un cop superat el profund trau que em va causar la possibilitat d'una illa, com a femella i com a propera als 40 i com més coses que ara mateix no tinc el temps per a comentar. encara haig de fer els deures del meu nou iniciat curs de fer mitja, i demà ja toca la segona classe pràctica.
reincideixo amb houellebecq, un cop superat el profund trau que em va causar la possibilitat d'una illa, com a femella i com a propera als 40 i com més coses que ara mateix no tinc el temps per a comentar. encara haig de fer els deures del meu nou iniciat curs de fer mitja, i demà ja toca la segona classe pràctica.
per raons particulars, em calia un nou xoc del seu realisme tant brutal com proper, i he adquirit voluntàriament el partícules el.lementals, que em té abduïdíssima -a mi, i a tot-hom qui comparteix temporalment veïnatge amb mi al metro i té curiositat en llegir el que llegeixo, que resulten ser escenes d'allò més picants-.
i resulta que al youtube m'entrebanco amb això:
concert de velles glòries dels 80 a moscou, en algun moment recent del passat proper.
cal estar inmers en l'ona houellebecquiana per a flipar amb els perpetrants + la concurrència?
*
a la dreta de les seves pantalles, un altre moment estel.lar del concert, altrament anomenat tots fem playback, i què.
cal estar inmers en l'ona houellebecquiana per a flipar amb els perpetrants + la concurrència?
*
a la dreta de les seves pantalles, un altre moment estel.lar del concert, altrament anomenat tots fem playback, i què.
dissabte, 13 de setembre del 2008
trams i k7s
HOLA! -ah, morbo superat-.+
en primer lloc, la meva simpatia i solidaritat amb tots aquells ikes humans, animals o vegetals -l'així anomenat huracà, ens demostra com passa de nomenclatures quikes-.
*
absolutament encantada amb la proposta d'ampliar el tram per la zona que queda pendent de la diagonal.
si és així com s'aconsegueixen les bones coses, tot el meu positivisme va cap a tmb.
vull aclarir com a veïna de la part besòs de la diagonal, i com a sofrida treballadora a la part sud i/o zona universitària, que no existeix absolutament cap transport que faci aquest recorregut directament.
alguns mitjans crítics amb la inciativa i algun particular -entenc que aliè al problema real- han insistit en que la diagonal ja és atravessada per moltes rutes de bus. certament, ho és. però en tots els casos, ho és intermitentment.
caldrà recalcar, doncs: actualment no hi ha cap bus -ni metro, ja posats-, que atravessi la diagonal (és a dir, la ciutat), de punta a punta - escàndol!-
aprofitant l'eufòria imperant en quant al necessitadíssim tram, proposo que fins que no sigui realitat ens posin busos llençadora de la plaça de les glòries a la plaça de francesc macià i vice-versa (èxit garantit!).
=
el molt honorable senyor monzò parlava el passat dia x (porto mes d'una hora intentant trobar l'article però el buscador de la vanguardia no el sap trobar. renuncio), parlava de la fi del cassette. ja no se'n venen.
per a tots aquells que hem viscut l'època gloriosa del k7, toca homenatge.
totes aquelles cintes maldestrament retornades a la virginitat via cel.lo. amb aquelles barreges que encabien darreres paraules (maleïdes) del locutor de torn amb primeres paraules (maleïdes) del següent anunci publicitari. i que finalment conformaven una versió única i nostra de la cançó desitjada. les nostres cintes personals, amb les nostres caràtules personals. barreges que depenien del dia o de les ganes o de la sort. uns records ben entranyables, i enyorats. la creativitat musical casolana se'n veurà greument ressentida.
com be diu el sr. monzó, no s'ha aconseguit igualar el luxe de poder aturar la música o so en el moment desitjat i tornar a reempendre de nou al mateix punt. investigadors digitals, investigin!
%
com que sortosament encara tinc un equip de so amb k7, he estat rememorant èpoques i músiques del passat. en el primer apartat, tots hem estat joves. ejem. jo era aquella. en el segon, es recuperen algunes joies actualment semi oblidades. com és el cas dels mítics alphaville. forever young, quin disc més bo (1984).
+
8/11/08 a la sala salamandra, invisible limits. a veure qui m'acompanya.
.
imatge: en rafa, animant a votar a la població demòcrata dels estats units de nord-amèrica.
diumenge, 7 de setembre del 2008
trobant el fil
molt en contra de que als huracans i ciclons els posin nom de persones.ja li val al científic paternalista que va tenir la mala idea, cada vegada que sento a parlar dels estralls que causa el hanna m'assalta la co-responsabilitat, cosa neguitosa.
alternatives d'anomenar huracans, n'hi ha tantes. se'ls podria posar noms de grups heavy-metal, per exemple.
en el seu moment d'apogeu destroyer, l'ara avi ozzy osborne segur que n'hauria estat encantat.
caldria un consell regulador de nomenclatura d'huracans, tot evitant que gent pacífica i de be es pugui sentir afectada pel tocayisme negatiu. en representació de les hannes tant reals com virtuals, n'estaria ben agraïda.
+
he decidit iniciar una campanya de propòsits positius, ja que com tot-hom sap, de les crítiques mai se'n treuenen bones collites.
encentada la campanya, doncs, cal anar en primer lloc a qui amb més urgència ho requereix, que és, com no, tmb:
els busos urbans podríen agilitzar la seva (actualment esgarrifosa) lentitud amb un petit i senzill canvi, un sistema que funciona als busos d'arreu del món (o d'allà on he anat, que es prou representatiu, en tot cas, del món occidental): deixar que el passatge pugi i baixi per qualsevol de les seves portes.
només caldria afegir taquilles per a la validació del bitllet a prop de cada porta.
les penoses acumulacions humanes en forma d'embut que es produeixen diàriament en hora punta en pujar al bus impliquen a part de les molèsties de qualsevol aglomeració, una important pèrdua de temps (i a mi particularment un important neguit).
per a donar més arguments a favor, caldrà recordar que tant el metro com el tram ja funcionen d'aquesta manera sense que això faci altra cosa que facilitar la vida als seus usuaris, tant en comoditat com en temps ben aprofitat.
*
em fa certa mandra parlar de roma i de berlin ara que ja ha passat més d'un mes del retorn.
com a resum resumit, diria que roma va ser una experiència prou traumàtica, una fatal combinació d'altes temperatures i de deixadesa absoluta. tmb és una maravella al costat dels transports de roma, amb això ja està tot dit.
servidora pateix molt la calor i allò va ser el més proper a l'infern que pot recordar.
en quant a la inabarcable oferta cultural, n'he fet un tast només, i caldrien moltes visites per a seguir fent-ne més. espero tornar-hi, en millors condicions en general.
berlin, venint de roma, en ple mes d'agost, és el paradís terrenal. ordre, netedat, i perfecció. meravellós temps atemperat, boníssim menjar. tot em va semblar bo, bonic i barat. el concepte de vida feliç occidental es palpava arreu. aclaparadora oferta cultural, que permetia dosificació a gust en quant a varietat i quantitat.
de berlin, en tinc un inmillorable record. possiblement magnificat per l'horror de roma.
^
primícia: donada la campanya de bons i positius propòsits, aquest any abraçaré la tardor amb moltes ganes i alegria (possiblement magnificades per l'horror de roma).
