diumenge, 18 de setembre del 2005

de romeria al videoclub

dins de les meves contradiccions cinèfiles, em congratulo de que el videoclub la papaya verde hagi decidit obrir sucursal al meu barri, i més concretament a cinc minuts de casa. per començar com que avui he estat de ressaca apalancada diumengera he agafat una del rohmer: la collectionneuse. aquest és un director que m'estimo molt com queda demostrat en les diverses fases d'amor-odi que passo veient les seves pelis. a la d'avui he tingut intenses ganes d'assassinar tots els actors que anaven apareixent, i alhora he gaudit tant de les imatges, l'ambient, els paisatges, els entorns, i els detalls com les orenetes xisclant i els galls matiners en aquella casa tan bonicament francesa.
també hauré de confessar que m'he adormit durant uns quinze minuts. però he enganxat el fil perfectament i sense problemes. i m'ha quedat la sensació (pedant) de creure que aquesta peli hauria guanyat moltíssim sense diàlegs i només amb els sons de l'ambient. en tot cas si em toqués la loteria em retiraria en una casa semblant a la de la peli. per dins i per fora. les habitacions tant minimals amb aquells llits metàlics antics i uns senzills gerros amb flors. que avui en dia per una habitació semblant (però lamentablement més carregada d'ornaments i detallets decoratius) et cobren unes tarifes esgarrifoses als hotels rurals que creixen com bolets arreu.
------------------------------------------------------------------------------------------------
tinc l'inquil.lí david enfrascat en la lectura d'un llibre sobre l'embaràs i donat que diu que està molt sensible i amb son i cansament, sospito que té un embaràs psicològic en grau intens. la seva estimada ha decidit -en principi- instalar-se aquí -que no a casa meva- al novembre i per ara es troba perfectament.
------------------------------------------------------------------------------------------------
per fi traca final de focs artificials per acabar amb les festes del barri. hi devia haver un dia en el que mirar focs artificials deuria ser una maravella màgica i preciosa. tal com sentir un virtuós de l'acordió fent una demostració pública. tal com veure uns inques tocant la flauta. ai, ja no. ara hi ha tal sobredosi de totes aquestes i altres coses que les ignorem i les avorrim. saturació d'efectes especials.

Comments:
Nena, on és aquest video???? Em pots donar l'adreça???? Per què si està a cinc minuts de casa teva no pot estar massa lluny de la meva.
 
casta, a casa teva els tens més a prop i tot! són al carrer bilbao 13-15, fa només una setmana que han obert. ara he posat el link al post -ahir no funcionava- pots consultar les pelis que tenen a la seva web i reservar la que escullis per quan vulguis, etc..
 
ai litus! em faria molta ilusió coneixer-te i tastar aquestes galetes aviam si el meu pel brilla també :)
 
Ui, algú que jo sé tindrà una alegria de saber que hi ha una altra Papaya Verde tan aprop... :-)
Suposo que això l'acabarà de convèncer de que hem de venir a viure al Poblenou: yupi!!!
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?