diumenge, 23 de desembre del 2007
bones festes a tot-hom!
dimarts, 11 de desembre del 2007
una de calipàndria
sóc a casa, empiucada, que és el mal de les senyores de la meva edat quan agafem fred. la meva teoria alternativa als fets reals és que el meu cos exigia descans en alerta màxima i com que les activitats frenètiques dels tres caps de setmana seguits no l'oferien, ha optat pels antipàtics símptomes d'un refredat víric, que és el que tinc oficialment (o sigui, diagnosticat per un jove metge sense bata ni guants del cap de poblenou).
amb un paperet justificant de 48 hores que hauria de ser suficient, espero. recordo preocupada que dijous viatjo a les europes i que hi seré 4 dies, fins diumenge vespre. por i expectatives.
a casa, tant que hi tindria a fer. però els malestars no ho faciliten. roba, planxa, ordre, papers. tot ho deixo que no estic fina. i el blog, amb les ganes que tenia de posar-m'hi amb tot el temps pel davant. justament ara amb els dolors musculars i el cap atontat i els mocadors esparrufats arreu, no sabria pas per on començar.
suspiro i començo:
en primeríssim primer lloc i ara que ja tinc el permís (que no exactament): en rafa tindrà un germanet per sant joan!!! ell encara no ho sap, reietó. tots contents i fent quinieles. expandint els gens per la península ibèrica. jo crec que toca nena. tinc moltes ganes de veure com se la mira el rafa i quines coses li diu. la meva germana molt bé i feliç. em relata les evolucions via telefònica i properament en persona, que ve nadal.
en primeríssim primer lloc i ara que ja tinc el permís (que no exactament): en rafa tindrà un germanet per sant joan!!! ell encara no ho sap, reietó. tots contents i fent quinieles. expandint els gens per la península ibèrica. jo crec que toca nena. tinc moltes ganes de veure com se la mira el rafa i quines coses li diu. la meva germana molt bé i feliç. em relata les evolucions via telefònica i properament en persona, que ve nadal.
+
el cap de setmana al poble va anar moooolt bé segons els meus pares, i força bé segons jo. la cohabitació en un espai més aviat reduit i poc còmode va ser quasi-perfecta, el temps va acompanyar, seguim amb aquests espectaculars solarros d'hivern que escalfen globalment els migdies i que ens van permetre passar la major part del temps fora de casa, incloent una bonica visita al tros de terra que ha heredat mon pare. tot camp i oliveres i un petit mas en molt mal estat que properament serà acondicionat. els durs efectes de la manca de pluja i de l'excès de cels blaus i sol intens han matat els ametllers. una tristíssima i preocupant notícia. les oliveres són fortes i aguanten, però sense pluges treuràn poca oliva aquest any. em va semblar entendre que anirem a recollir olives en algun moment encara incert.
+
el cap de setmana al bungalow del camping de la muntanya va anar força bé també. l'habitacle està perfectament acondicionat, calefacció inclosa, cuina complerta, lavabo i dutxa, etc. tot ben sofisticat i en extrema oposició a la meva mitificada imatge dels campings i de la muntanya com a llocs cumbes i xiruqueros.
en tot cas constato que sóc més aviat del sector delicat i que passar fred a la muntanya, car un migdia de nou soleiadíssim i càlid, em senta fatal. vaig tornar tota mocs i estornuts i calfreds.
la convivència amb nens va anar millor de l'esperat, la major part del temps no hi eren, que jugaven per les rodalies del camping, lloc molt adient per a canalla i famílies amb ídem.
en v. i jo, potser una mica descol.locats en aquell ambient, inclosa una estrafolària missió entre bcnins vestits d'alta muntanya -que no pas discretament- en els seus 4x4 cap al bonic poblet de tuixent, a la caça del tipisme d'un suposat mercat medieval. tot plegat molt ben recreat i excel.lentment escenificat per ambdòs bàndols.
descomprenc totalment la intensa necessitat que pateixen certes parelles d'adults en tenir una colla i de fer un munt d'activitats en colla i plans i sopars i festetes variades. ai uix. visca les minories.
*
i això és tot el que puc fer per ara. potser torno al vespre que m'han quedat alguns temes difusos per atendre. ara em faré una sopeta de sèmola i un peixet bullit i una infusió amb mel de tuixent (deliciosa) i potser una becaina lleugera amb manteta i mocadors a mà.
i no dono petons que encomanen i són pesadíssims de fer i rebre (altre terrible defecte de les colles).
¨
imatge: porta (autèntica) de tuixent.
